“‹Habemus› història de l'Audiència”

Emulant el cardenal que anuncia l'“habemus papam”, el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, va proclamar ahir la versió “habemus història”. Va reafirmar la seva sentència tot mostrant l'obra del periodista i historiador Albert Vilar, que durant tres anys ha dut a terme una laboriosa tasca d'investigació i de recopilació de dades sobre l'origen i l'evolució de la principal institució judicial de la demarcació. L'autor ha plasmat la seva recerca en el llibre L'Audiència Provincial de Girona. N'il·lustra la portada una foto de la casa Pastors, situada al davant de la catedral. Fins a l'actualitat, aquest n'és l'emplaçament més representatiu, ja que en va ser la seu des del 1906 fins l'any passat, quan es va fer el trasllat al nou Palau de Justícia, que ocupa l'espai on abans hi havia l'antiga plaça de braus. L'obra està escrita en català i en castellà i, al llarg de les seves 355 pàgines, Vilar ha plasmat dades biogràfiques dels 43 magistrats que han presidit l'òrgan des de la seva creació, el 1882. Com a curiositat, s'explica que només dos de la llarga llista són d'origen gironí –Lluís Franquesa i Carles Obiols– i que 20 dels 43 hi van estar menys d'un any al capdavant. L'alta mobilitat en el càrrec es va reduir a partir dels anys setanta. Des de llavors, la presidència de l'Audiència ha estat lligada únicament a tres noms, la trajectòria dels quals suma quaranta anys. Francisco Soto Nieto va ser president entre el 1973 i el 1985; Miguel Pérez Capella, des de l'octubre d'aquell any fins al 2000, en què es va jubilar, i l'actual president, Fernando Lacaba, va prendre possessió el 2001. Lacaba, nascut a Borja (Saragossa), tenia 25 anys quan es va treure les oposicions de jutge. La seva primera destinació van ser els jutjats de primera instància de Granollers. Després va anar a Barcelona i Vic, i, quan el 1987 va ascendir a magistrat, va estar a l'Hospitalet de Llobregat.

La presentació de l'obra es va fer al Col·legi d'Advocats de Girona, que l'ha editat amb la col·laboració de l'Ajuntament, la Diputació, La Caixa i el Col·legi d'Advocats de Figueres. Lacaba, que es va definir com “un home inquiet”, en va ser l'impulsor, ja que no entenia per què la memòria històrica d'una institució de rellevància no havia estat estudiada ni recollida, com per contra “sí que ho estava la de l'Ajuntament, la Diputació o el Govern Civil”. Vilar, per la seva banda, va mirar enrere, fins a la primera seu de l'Audiència. El consistori gironí va tirar endavant el projecte d'adequació d'un local del carrer de la Força, en ple nucli antic, que tenia llogat per 1.250 pessetes l'any. La propietària era Dolors Buera, que el va heretar el 1870 després que morís la seva mare, botiguera de seda i cintes.

El treball, a més, incorpora múltiples vivències. Una es remunta al 1940, quan va ingressar a la presó de Girona un jove indocumentat que va ser detingut a la frontera. En ser interrogat, va manifestar que era analfabet, es va fer passar per marroquí i va afegir que es dirigia a treballar a l'Estat francès. El capellà de la presó, mossèn Evarist Feliu, va decidir instruir-lo i fer-lo cristià. El van ensenyar a llegir i a escriure, i, en vista dels progressos, es va decidir que fos batejat, el 1941. Paral·lelament, es recorda que el primer jurat popular es va fer el 1996 –era el segon de Catalunya i el quart de l'Estat espanyol–. Al banc dels acusats s'hi va asseure Mariano González per haver matat la mare amb un estic d'hoquei. L'elecció del tribunal va començar amb la tria aleatòria de 36 persones entre 5.000 candidats, mitjançant un sistema informàtic. D'aquests, se'n van escollir finalment nou de titulars i dos de suplents. El judici va ser presidit per Lacaba; el fiscal era Francisco Soto, i l'advocat defensor, Carles Monguilod. El jurat va concloure que l'acusat no era conscient que els cops que va propinar a la seva mare li podien causar la mort i se'l va condemnar a cinc anys d'internament psiquiàtric.