Successos

Més de 3.000 joves pertanyen a bandes llatines a Catalunya

Els Mossos alerten de l'activitat d'aquests grups, després que el setembre fossin assassinats dos nois

El 8 de setembre un noi de 19 anys de nacionalitat boliviana va morir a l'hospital després de rebre diversos ganivetades a la sortida d'una discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. Pocs dies després, al parc de la Marquesa de l'Hospitalet de Llobregat, un altre jove, de 21 anys i de nacionalitat equatoriana, va morir d'un tret al tòrax quan estava acompanyat de la seva xicota. Els dos assassinats van fer saltar de nou les alarmes de la implantació de les bandes llatines a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que, segons fonts dels Mossos, totes dues víctimes estarien relacionades amb aquests grups. Els Mossos alerten de l'increment de la presència d'aquestes bandes i de l'activitat delictiva que s'hi associa. «No només són les agressions: cada vegada més es financen amb el tràfic de droga», alerten els Mossos. «El ciutadà no aprecia l'activitat d'aquestes bandes, perquè es mouen en determinats ambients i les agressions es produeixen sempre entre membres de bandes rivals», expliquen les mateixes fonts.

Marcades per l'orgull

Les bandes ofereixen als qui en són membres una doble protecció. El fet de pertànyer a una banda els protegeix d'altres grups rivals, perquè si una banda n'agredeix una altra, la revenja està assegurada, ja que un dels trets que distingeix aquestes tribus urbanes és l'orgull, que és el motiu de la majoria d'agressions i baralles. El grup ofereix també un arrelament que molts membres de les bandes –fills de la immigració llatinoamericana dels anys 90– no tenen a Catalunya.

Símbols identificatius

La manera de saludar-se, els colors, la manera de vestir, l'argot, el número de la sort..., tots aquests són símbols que identifiquen cadascuna de la bandes. A més dels símbols, totes segueixen una mena de reglament que els marca les normes de conducta i els obliga a seguir unes directrius, com ara les proves que es fan als joves que volen ingressar al grup.

Els espais públics –parcs, places– són llocs de trobada i també identifiquen la banda, perquè marquen el territori que volen fer seu. Això explica per què el parc de la Pegaso de Barcelona, al barri de la Sagrera, és anomenat pels Ñetas com La Cuna d'Europa. El parc del Clot és ocupat pels Latin Kings, i el districte de Ciutat Vella és territori dels Mara Salvatrucha i dels Black Panthers, dues bandes que han guanyat pes els últims anys. D'altres bandes que s'han establert a Catalunya són els Trinitarios, els Crips i els Bloods.

Bandes amb història

Va ser als anys 70 i 80 quan les bandes llatines van expandir-se als Estats Units i a l'Amèrica Llatina. Els inicis dels Latin King se situen a la zona de Chicago als anys 40. Va néixer com una organització social de porto-riquenys que de mica en mica es van anar estenent pels Estats Units amb l'objectiu de donar suport als immigrants llatins que hi arribaven. Els anys 70, però, membres de l'organització es van començar a relacionar amb xarxes de narcotràfic. Els anys 80 es va crear, des de dins de la presó The Almighty Latin King Nation (la totpoderosa nació de reis i reines llatins), i van elaborar les regles que els membres de l'organització havien de seguir. Una dècada més tard els Latin King ja havien aconseguit tenir ramificacions arreu dels EUA. Els primers passos dels Ñetas van començar els anys 70 a les presons de Puerto Rico per protegir els seus membres de les bandes rivals. D'altres bandes, com la de Los Trinitarios, també van començar a les presons, en aquest cas per defensar els drets dels dominicans a les presons dels EUA. D'aquests orígens prové la llegenda que els vincula amb la delinqüència. Els Latin King –amb el nom d'Associació Cultural de Reis i Reines Llatines de Catalunya– i els Ñetas es van legalitzar a Barcelona el 2005.

Poca formació policial

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ha denunciat la poca formació que es dóna als Mossos per afrontar el fenomen de les bandes llatines. «Es necessita més gent especialitzada per afrontar l'increment de les bandes llatines», assenyala David Miquel, portaveu del SPC. Per això fan «un toc d'atenció» al Departament d'Interior perquè reconegui que el fenomen de les bandes existeix a Catalunya, i perquè hi destinin més recursos humans i materials, sobretot a les unitats que es dediquen a la seguretat ciutadana, que són les que tenen més contacte directe amb aquestes bandes, que freqüenten places i parcs. En aquest sentit, el sindicat reclama poder tenir contacte amb policies que fa anys que conviuen amb aquesta problemàtica, com ara l'FBI, i que hi hagi més «coordinació entre els diferents cossos policials».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a