El català correcte
TV3 ens ofereix una petita lliçoneta, cada dia. Ja era hora, ara potser s'esborrarà això que se sent cada dos per tres, per exemple, del bon rotllo, en lloc de dir bona harmonia, companyonia, bona predisposició, etcètera. Això el senyor Roger de Gràcia ho diu molt. També confon el verb ser i el verb estar. Diu: on està la o en...?, en lloc de dir on és la o en...? En un subtítol del mateix programa, hi vaig llegir: «Què sabeu de la Bíblia?»; per mi havia de dir: «Què en sabeu de la Bíblia?» És com preguntar: què en penses...? Els catalans, quan volem que ens expliquin alguna cosa, solem dir: fes-me'n cinc cèntims. Aquest partitiu –en– no s'ha d'ometre mai en aquestes frases. El mestre Sobrequés també ens va dedicar un xorro d'aigua freda, en lloc d'un raig...
El senyor Francesc Mauri també diu sovint està clar, en lloc de: és clar. És tan erroni com dir clar, sense el verb ser al davant, com fan molts professionals de la comunicació. També he notat que el senyor Espartac Peran, quan una concursant es diu Susanna, ell l'anomena Sussana. És com si al senyor Zapatero, li diguéssim senyor Sabater.