A reveure, Pere
Amic i botiguer industrial del Barri Vell de Girona
Dimecres, al contrari del que feia molts de dies, vaig obrir el diari a primera hora i em vaig trobar amb el traspàs d'en Pere Mallol Bordas. He de dir que em va commoure, ja que no sé si estava malalt o ha estat sobtadament.
De fet, estic desconnectada de la vida gironina i amb ell feia temps que no hi parlava, tot i que ens unien petits llaços familiars per la part Bordas. La nostra àvia també portava el cognom segon de Bordas provinent de Sant Daniel i de la família Barraqueta, fins i tot la meva mare amb els seus germans havien viscut a la barraqueta de petits.
El pare d'en Pere era casat amb la Margarita Bordas i tenien un taller de tendals a la Copa, o sigui, a la cantonada de davant la Sarfa abans, La Planeta ara. Sembla que veig el pare Mallol allà al costat de la màquina de cosir. Quan en Raimon feia atletisme, la mare m'hi feia anar a comprar la roba de lona per fer-li la bossa de fer esports. Al costat més o menys de la xurreria El Sol, davant de Correus, a l'entradeta de una escaleta hi tenien una petita botiga on estava la Margarita. La gent hi portava bosses o coses per arreglar i també venien coses fetes per ells.
En Pere va seguir el negoci del pare Mallol, el va engrandir i expandir. Era un bon comerciant i era molt amable. Per telèfon, una de les darreres vegades havíem parlat de la història de la barraqueta, ja que és molt llarga i extensa, fins i tot em va enviar una foto per si hi veia la meva àvia. Li encantava la història familiar, i, com jo per part de la nostra mare i àvia, d'històries de la barraqueta n'havia sentit un munt. Fèiem la xerradeta, ell deia “som una mica família”.
Quan vaig recuperar els gegants antics, ell ens va fer el dibuix del mocador i va col·laborar amb el clixé de fer les samarretes, fet que li vaig agrair molt.
Dimecres li van retre un sentit comiat a la parròquia de Sant Salvador d'Horta, on de ben segur són molts els amics i família que es varen retrobar per estar al costat de la família en un moment tan especial de dir adéu a una persona estimada i a la flor de la joventut.
Pere, quan arribis a dalt, on de ben segur els teus pares et deuen haver esperat amb els braços oberts, espero que no posis cap tendal i ens deixis sense sol, que el sol és vida, encara que nosaltres ara no el veiem gaire. Pere, sempre recordarem el motlle de les samarretes que ens vares fer.
Descansa en pau.
(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora