A reveure, Montserrat

Divendres, a última hora, vaig entrar a Mémora i hi vaig trobar el nom de la Montserrat Rojals Torné. Vaig tenir un sobresalt, ja que no hi comptava. Seguidament, em vaig connectar al Facebook per si al seu mur hi deia alguna cosa, i em vaig trobar un missatge privat de la seva filla, que em comunicava el traspàs de la seva mare.

Montse, saps els llaços d'amistat que uneixen les nostres famílies i que no venen de quatre dies, sinó d'anys. Concretament, de la guerra. Els teus avis havien tingut una granja a Barcelona i hi tenien dues taules rodones de marbre, i les va canviar als nostres pares per dos quilos de cafè. Així vam tenir les dues primeres taules, per passar de queviures a granja, i encara les tenim a casa.

Montse, la Meritxell, per fer-me saber el teu traspàs, m'ha escrit: “Aquest matí ens ha deixat la pubilla de can Rojals.” Qui és que no coneixia els Tallers Rome del carrer Emili Grahit? Quan abans la gent es feia una ratllada portava el cotxe al planxista. Qualsevol, segur que molts, quan llegeixin el nom de Tallers Rome recordaran moltes coses i els teus germans. Al carrer de Figuerola també n'hi havia molts, de planxistes.

El teu pare era diabètic i un amant de la nata. La mare et portava les criatures a berenar. Han passat els anys i tenim la mateixa edat. Som del 1947, he fet fa poc els 70 i tu els hauries fet al juny. Montse, la vida és injusta. Tu has tingut fills i nets, i tenies molts anys per gaudir-los.

Ahir va ser el teu comiat i segur que molta gent es va aplegar al tanatori per dir-te adéu. Tinc la seguretat que els teus pares et deuen haver vingut a esperar amb els braços oberts, juntament amb el teu germà Albert, que ens va deixar fa anys, només amb 40 anys, en la flor de la joventut i a les portes d'una Setmana Santa.

Montse, et recordarem sempre i tu, des d'on estaràs, envia'ns força per tirar endavant en aquest món tan complicat que no té res a veure amb el de quan érem petits. Potser no teníem res, però vàrem ser molt feliços.

Descansa en pau.