Lluís Batchellí Masdevall

Ens ha deixat en Lluís, un bon amic. Vaig conèixer en Lluís fa molts anys en una etapa de la vida en què vam coincidir treballant junts a la mateixa empresa. Era un home sincer i un bon company de feina, on el seu tarannà dialogant va ser segurament la seva millor eina per al càrrec que exercia. Diverses circumstàncies laborals el van portar a haver de deixar l'empresa, però per la seva manera de fer, en una edat difícil des del punt de vista laboral, va trobar una nova feina. Tot i ser en una situació desfavorable, en Lluís, sempre amb el cap ben alt i amb la responsabilitat que el va caracteritzar, va continuar treballant fins a la jubilació.

Durant molts anys va estar identificat amb moltes de les entitats ciutadanes de Banyoles. A l'associació de veïns del seu barri, Mas Palau, on sempre s'hi podia comptar en l'organització de les diverses activitats, molt sovint les que menys lluïen. I durant alguns anys a l'associació de pares de l'institut Pere Alsius, on recordo especialment els seus punts de vista ben raonats.

Però el que voldria destacar com a persona ha estat el gran esperit lluitador dels darrers anys. Sense haver-ho parlat mai estic segur que des del primer moment que li van diagnosticar la malaltia, i d'això fa anys, en Lluís va ser conscient del perill a què s'enfrontava. Només els familiars més propers, la seva dona, fills i germans, saben si va defallir en la seva pugna contra el mal. Però diria que tenia plena confiança en la medicina i el seu optimisme. Realment si no hagués estat optimista de mena ben segur que la mort li hauria arribat molt abans. La lluita que en Lluís ha desenvolupat durant aquests darrers anys contra la malaltia l'ha fet un home admirat per molts. El seu bon fer i el fet de ser capaç d'admetre la realitat mereixen el millor respecte.

El recordarem com a amic i alhora admirat pel seu esperit lluitador. Que reposi en pau.