Al meu amic Pere Salamó
Ens has deixat un dia de maig; estic molt trist, molt fotut, t'he plorat molt, havia passat moltes bones estones amb tu, inoblidables estones amb els companys i amics de la barraca, de les barraques.
Tots encara no entenem per què ens has deixat i plorem i et recordem. Recordo les trobades amb la teva estimada família a les manifestacions de l'11 de setembre defensant la independència d'aquest país petit però molt gran que tu estimaves tant. Un home ben parit, defensor de les més profundes arrels catalanes, tu, Pere, un home ferm d'aquesta terra, ferm amb la família, ferm amb els amics que estimaves molt, amic de la natura, de les muntanyes, dels rierols, has deixat les petjades molt fermes, molt marcades en aquesta terra empordanesa que ni les grans tramuntanades podran esborrar. Allà on siguis, allà on hagis anat, sentiràs que en Tià parlarà molt de tu, estimat amic. Recordo tantes coses que no cabrien en molts d'escrits.
Gràcies, moltes gràcies per la teva amistat.