Apunts

Gràcies, amic Balta

Va ser director comercial a Girona d’Onda Rambla i FeM Girona

Un gran amic, un bon home i una gran persona ens ha deixat. La malaltia cruel ha vençut el nostre amic Baltasar Ramon –just quan començava a gaudir de la vida–, després d’una vida plena, farcida d’esforç, constància i molt sacrifici. Malgrat esperar la notícia, quan aquesta arriba, bé que ho sabeu, et deixa del tot aclaparat, estabornit, i s’amunteguen de sobte com en una tempesta els records de les vivències compartides, moltes vivències, tantes com les que poden donar més de vint anys damistat. Us vull dir que en Balta era per damunt de tot, ho remarco, una bona persona, amic dels amics, amb qui sempre era a punt de compartir allò que de bo ens donava la vida i intentar estalviar-te i fer més passables els mals tràngols que també sovintegen en aquest camí, a vegades feixuc, que fem.

La ràdio ens va ajuntar, i ens va fer estrènyer aquell llaç fort i invisible de l’amistat, a força de compartir bons i mals moments, que en més de dues dècades de tot hi ha hagut. Era a principis dels anys noranta, quan va aterrar un bon dia als estudis que Onda Rambla tenia el carrer de la Creu d’aquesta ciutat. Des d’aleshores les nostres vides han estat lligades amb aquest amic entusiasta, que sempre veia el got més ple que no pas buit; fins i tot quan sabies que era una fita gairebé impossible, la personalitat d’en Balta t’arrossegava a conquerir-ho, tirava del carro amb fermesa, vessava –ja ho he dit– entusiasme, i un munt de generositat que desbordava i mai, però mai, et fallava.

Aquest divendres hem rebut la notícia que ni volíem escoltar ni volíem donar, la mort del nostre amic Baltasar Ramon ens ha deixat un buit infinit i el silenci i la tristor han omplert l’estudi de la ràdio que durant tants anys vàrem compartir. No en va ell era la “veu” –com l’anomenàvem els amics– que omplia tots els racons dels estudis i les ones de la ràdio, on s’arremangava i feia de tot, el que calgués per farcir els somnis, els seus i els dels amics i companys. La ràdio havia estat el seu somni i la seva vida, ens ho deia la Fina, la seva esposa, ara fa uns dies –potser per consolar-nos– i fer-nos més planer el mal tràngol que tard o d’hora havia d’arribar. Ens agrada quedar-nos amb aquest pensament, saber que en poc o molt vàrem compartir el seu somni més potent i gaudir de la seva entranyable amistat, que perdurarà sempre. Gràcies, amic Balta, per deixar-nos formar part dels teus anhels, somnis i la teva vida!

(*) en nom de FeM Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a