A reveure, Conxita

Molta és la gent que anhela que no arribin aquestes dates principalment pel record de pèrdua de persones estimades i voldríem que haguessin passat aquests dies. Però molt pitjor és si les persones ens deixen en dates com un Nadal.

La vigília de Nadal, quan moltes famílies es preparaven per celebrar la nit de Nadal, la Conxita Vilata Roig deia adeu a la vida amb la més estricta intimitat i envoltada de les persones estimades. La Conxita va arribar a la meva vida amb la pèrdua de la petita Jana i el seu avi amb accident de cotxe, familiars d’ella, aquest fet va sacsejar les nostres vides, ella em va escriure una entranyable carta i em va fer arribar un record de la petita.

Conxita, primerament compartíem contacte amb correu fins que, quan vostè va començar a tenir problemes de salut, un dia em va dir que es cansava i preferia parlar per telèfon. Coneixia com li agradaven les flors i com seguia les actuacions musicals o de teatre de la seva filla Elena. Conxita, va gaudir de la vida de la seva mare compartint amb ella ja molt gran fins al darrer alè de vida.

Ha vist com la seva filla de mica en mica i graó a graó s’ha fet un lloc en un espai tan bonic com és la música i el cant. L’Alfons, el seu marit, un Martinell com bé li vaig dir jo un dia en saber qui era, no l’ha deixada ni un moment en el llarg peregrinar i patiment que ha tingut de la seva salut amb l’empitjorament en el darrer any, quan el patiment sofert amb una pau interior han fet de la seva persona un exemple a seguir per als que la coneixíem i estimàvem.

Conxita, el dia del seu sant vaig trucar-li, més que per felicitar-la, per dir-li que estava al seu costat. L’Alfons, malgrat dir-li que no calia, va insistir a posar-la al telèfon. La seva veu ja apagada sols va poder dir-me: “Bon Nadal.” És el record que guardo com a regal.

Avui i després d’un breu repòs entre nosaltres degut al calendari.

Li diran adeu a les onze del matí al tanatori de Girona, on de ben segur s’aplegaran un munt de persones amigues, companyes, veïns i gent del món de la música per estar al costat de l’Elena i el seu marit, l’Alfons, en aquest moment tan especial de dir adeu a una persona estimada, l’esposa i la filla.

Conxita, de ben segur que un munt de persones que l’han precedit la vindran a esperar, entre elles la petita Jana. Un petó per a tots ells. Han tingut el millor regal de Nadal, “el seu retrobament”.

Descansi en pau.