Apunts

En record de Joan Sureda

En Joan va ser un mestre polític i un amic que vaig conèixer a través del Taller Memòria Lluita i Resistència, preocupat per l’intercanvi generacional en els moviments socials i les lluites col·lectives, en la divulgació d’estratègies organitzatives solidàries, en la presa de consciència de classe i en la creació d’espais de trobada i lluita per la defensa dels drets socials i civils. En Joan ens ensenyava a somiar i a comprometre’ns en la construcció d’un món més just, en la redistribució de la riquesa i el coneixement des de les pràctiques quotidianes. I una vegada l’havies conegut ja no podies tornar enrere, era inevitable la presa de consciència; per il·lustrar això que em resulta difícil transmetre us he de parlar de l’organització d’un Sant Jordi des del Taller Memòria Lluita i Resistència. Era important participar-hi, però fer-ho amb roses exportades, caríssimes i símbols de l’“amor romàntic”, no era gaire coherent; en canvi, les carxofes cultivades al delta del Llobregat (horts que estan en perill en estar situats a l’àrea metropolitana), que es poden menjar i que tenien un preu tres vegades inferior, va ser molt més divertit i pedagògic; tot i això, va cuidar tots els detalls, era elegant i els detalls sempre eren importants: les havíem de presentar com mereixia l’ocasió i els vam posar senyeres i targetes i vam presentar una manera alternativa de celebrar la diada. Perquè d’alternatives sempre n’hi ha i ell ens ensenyava a imaginar-les, visualitzar-les i construir-les, sense haver de claudicar en allò que no és just, que humanament és inacceptable. Era una persona sàvia, sensible i ferma que ensenyava compromís i fermesa des de la pràctica, i també des de la teoria: sempre ens recomanava lectures, i sovint me les portava directament per assegurar-se que hi tenia accés. El que més li agradava era el debat, tot i que crec que hi posava molta paciència perquè ni de bon tros tenia el seu nivell de coneixement, però a ell li continuava interessant l’opinió de les altres persones, amb una mirada fraternal i internacionalista fomentava la presa de consciència sobre les relacions de poder i les incongruències del capitalisme. Divulgant les pràctiques comunistes i socialistes ens ensenyava allò que a les escoles i universitats no apreníem, ni tan sols a les biblioteques, i com el coneixement ens fa lliures. Li agradava l’enginy i apreciava la creativitat en tots els àmbits, especialment en les lluites pels drets socials. Una vegada ens vam trobar en una gran manifestació a Barcelona, tot i que la manifestació avançava tal com estava previst i sense incidents, els antiavalots van carregar contra els manifestants a la meitat de la Rambla per impedir que s’arribés a la plaça Catalunya, on estava previst acabar-la. Tothom es va posar a córrer i en Joan em va agafar el braç: “No estem fent res mal fet, no hem de córrer”, mentre tres files d’antiavalots venien corrent cap a nosaltres vam continuar caminant; ens vam agafar molt fort i vam passar les dues primeres; en passar, una porra em va tocar la cama i ens vam abraçar quan passava la tercera, va ser un moment molt emocionant, després vam riure i vam anar a buscar refugi en una cafeteria, aquell dia hi va haver més de 50 persones ferides i 22 de detingudes. Aquesta era la fermesa d’en Joan, que no va tremolar ni un segon, ell era resistència i compromís amb la solidaritat i amb la justícia social. Des d’aleshores vaig tenir por de poques coses, i aquesta seguretat, aquesta convicció, només es pot aprendre d’algú tan genuí i autèntic com en Joan Sureda. L’última vegada et vaig veure fent de jurat en un concurs de poesia, emocionat amb el descobriment dels versos d’una bona amiga, la Maria Alcázar, i aquesta sensibilitat poètica tampoc em va sorprendre gens, em vas tornar a regalar lectures. Estimat Joan, trobaré a faltar els teus consells, t’agraeixo de tot cor cada moment, cada detall, cada text… Estic segura que no seria la persona que soc si no t’hagués conegut. Gràcies, Joan! Has deixat llavors en les consciències i els cors, que la terra et sigui lleu.

(*) Antropòloga social i cultural, psicopedagoga i educadora social

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a