Adeu a un professional de la imatge
Carlos Sans Gutiérrez era fill de la desapareguda Fotografia Sans, a la pujada del Pont de Pedra de Girona
Ahir ens arribava la notícia del traspàs d’en Carlos Sans Gutiérrez, fill de la Fotografia Sans, ara desapareguda, a la pujada del Pont de Pedra. Va ser un referent per als gironins pels grans reportatges fets pel pare, el senyor Narcís, tant fotogràfics com per a TVE, que va passar també al seu fill Miquel. Els que som grans sabem que hi havia un aparador dedicat als nadons. Abans la gent no tenia càmeres i els anaven a retratar i llavors els exposaven. Quedaves meravellat, semblaven nens de pel·lícula. De cada efemèride que passava a Girona l’endemà a fora la botiga ja hi havia els plafons per triar el que cadascú volia: futbol, Sant Tomàs, fires, cavalcades, inundacions, nevades, manaies, etc. En Carlos va seguir la nissaga familiar i va treballar anys amb el Diari de Girona. Va treballar també a TVE i l’agència Efe.
Malauradament, tenim aquesta malaltia que causa estralls a casa nostra i ens ha esgarrapat el que jo li diria el petit de Can Sans, amb tan sols 56 anys. L’Elena, la germana, és una mica més jove que jo, però era amiga meva i clienta. Algun temps també havia estat a la botiga amb el senyor Sauri i fins al tancament la Maria. Sempre que em poso la paraula Sans a la boca és com si em passés una pel·lícula on desfila el que us he dit: reportatges únics de TVE, imatges marines, nens i Girona.
Dimarts al matí li varen dir adeu amb una cerimònia al Tanatori de les Corts. Vagi des d’aquí el meu sentit condol per a la seva família, també al seu germà Miquel i a l’Elena, la seva germana. Per als gironins el cognom Sans sempre ocuparà les nostres retines amb imatges.