Apunts

A reveure, Maria Muné Vall-llosera

Amiga i exveïna del Barri Vell

Dissabte a mitja tarda, entrant a Mémora, vaig veure el nom de la Maria i em vaig sobresaltar. Ens trucàvem de tant en tant, i quan no fallava mai era el dia del seu sant; però enguany, no per oblit sinó ben conscient, recordant-me d’ella hi vaig pensar i degut al meu estat vaig decidir no fer-ho; la trucaria un altre dia i li ho explicaria, ja que em trobaria diferent.

La Maria era filla de la coneguda carboneria Muné que hi havia a la plaça de la Independència, més o menys a l’altura de can Lloret. Amb ella sempre comentàvem que ara, tal com està allò, no permetrien el negoci dels seus pares, sacs de carbó, carbonet i cabasses de llenya per al foc. Ells, negres i emmascarats, i el terra ennegrit. Un tipus de negoci ara inexistent i abans comú a molts barris.

Parlar amb la Maria donava gust, era una persona tan positiva que transmetia vida i energia. En els últims temps, al lloc de trobada, a l’hospital Josep Trueta, un dia em va dir: “És la nostra discoteca. Com que ens tracten tan bé hi tornem sovint”, deia rient. L’acompanyava una noia, no sé si neboda. Deia: “És com la meva filla; com que no n’he tingut...” Aquell optimisme que sentia quan la felicitava pel sant també el mostrava amb un grup d’amigues que l’estimaven molt i es reunien. Era molt feliç i positiva.

La Maria, quan explicava que tenia un càncer feia tant de temps i les coses que li havien arribat a fer, em deia: “Ja ho veus, ni el càncer em pot fer res.” Malauradament ara no ha estat així, però ha viscut uns anys sent feliç i fent feliços els altres amb el seu caràcter positiu. Tot i que també ha patit. La Maria va tancar els ulls el dia que el nostre pare ho havia fet fa 25 anys, sempre ho recordaré.

Avui a les 10 li diran adeu a la parròquia de Sant Narcís, on tinc la seguretat que seran moltes les persones que es trobaran per estar al costat dels seus germans i de la resta de la família en un moment tan especial.

Segur que els pares l’estaran esperant per compartir aquesta alegria seva, i ara sí que de rastres de carbó ja no en portaran, sinó que el blanc dels núvols i el blau del cel els acompanyaran. A reveure, Maria.

Descansa en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.