Apunts

Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català

Ningú com ell ha fet tan indestriable el treball intel·lectual i el treball manual –un dels tòpics centrals del marxisme–, en el compromís militant. Jordi Moners i Sinyol, que va nàixer al Prat de Llobregat el 14 de juny de 1933 i ha mort a Llinars del Vallès el 5 de desembre de 2019, ha estat un independentista exemplar: intel·lectual i dirigent de vàlua i, alhora, militant de base lluitador i valent.

Jordi Moners es va llicenciar en dret i va exercir un temps com a advocat. L’any 1959, va viatjar per formar-se com a lingüista i historiador. Va viure durant 12 anys a Alemanya i va fer estades llargues a Itàlia i Portugal. Va estudiar a les universitats de Freiburg i de Heidelberg, amb una beca del Centre d’Investigació de Literatures i Llengües Romàniques, i va ser assistent d’un professor de literatura occitana. No cal dir que, per subsistir, feia tota mena d’altres feines.

A Alemanya va iniciar la seva formació marxista. El 1966 va entrar a militar al Front Nacional de Catalunya: “Em van captar per al FNC la Teresa Alabèrnia i la Pilar Escriche, a l’Escola Occitana del Rosselló, on m’havia desplaçat perquè Batista i Roca impartia un curs d’occità.” (Lluita 300, desembre 2015). El 1968 formà part del grup de fundadors del PSAN, entre els quals també hi era Núria Codina, la seva companya de vida a partir del 1973.

Jordi Moners torna definitivament a Catalunya el 1971 i treballa de corrector a l’IEC, imparteix cursos de llengua i d’història i comença la seva ingent tasca de traductor al català (de l’alemany, l’italià, el portuguès, el francès...), tant d’obres d’assaig filosòfic, polític o jurídic (Maquiavel, Brecht, Marcuse, Marx, Engels, Gramsci, Hegel, Baccaria...) com d’obres de ficció per a adults o adolescents (Grass, Lodi, Moser, Brancati, Nilved, Schami, Eça de Queirós...). Cal destacar la magna traducció en sis volums d’El capital de Marx (Edicions 62, 1983-1990) i la seva tasca com a director d’Edicions Lluita (1983-1993).

Entre els llibres propis, és rellevant la Síntesi d’història dels Països Catalans (La Magrana, 1976), que va omplir un buit clamorós i va tenir moltes reedicions. En aquesta línia d’anàlisi i de divulgació, Moners va desenvolupar una gran activitat com a articulista (Canigó, Avui, Lluita, Diario de Barcelona...), conferenciant arreu de la nació, professor (Escola d’Estiu Rosa Sensat, Escola d’Estiu del País Valencià, Universitat Catalana d’Estiu...), organitzador de la Marxa del Llobregat (1978) i de les Jornades d’Economia i Treball a Llinars (2004-2009), etc. Era incansable. Quan va morir Xavier Romeu (1983), va publicar un article necrològic: “Xavier Romeu: les dues cares de la lluna”, on el sentiment pel company desaparegut i la lucidesa ideològica en glossar la seva figura es conjuminaven magistralment. El 1989, un grup feixista para-policial va fer esclatar una bomba a la porta del seu domicili.

Vam conèixer Jordi Moners la tardor del 1973, quan va baixar a València a fer “xerrades de captació” per a la constitució de la primera cèl·lula valenciana del PSAN. Aleshores, esdevinguérem amics i companys fins a la mort. De fet, hem de dir que, en les crisis del PSAN, a més de les opcions tàctiques o estratègiques a debat, la Núria Codina i el Jordi Moners sempre es posicionaven allà on estaven els valencians, tant era la seva convicció ferma de Països Catalans. Recordarem el Jordi venent la revista Lluita en manifestacions i aplecs, tocant la flauta en els esbarjos de les reunions, menjant la seva dieta macrobiòtica i intervenint sempre en favor de la classe treballadora i la independència de la nació completa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.