La Glòria de Beget
La desaparició de persones significatives és, en qualsevol poble, un daltabaix. A Beget, on queden escasses famílies, és, a més, un autèntic drama. Es va accentuant el progressiu despoblament i hom pateix pel futur de la contrada. No fa gaire, va morir en Joan Coma Puigmal, que tenia cura d’ensenyar l’església. La seva absència va generar un problema. Ara, aquest 17 d’abril passat, pocs dies després del seu sant –que se celebra per Pasqua–, ens acaba de deixar la Glòria Cle Sala, una begetina que, per edat, vorejava els 60 anys, podia encara fer una llarga campanya. La sabíem malalta, però anava fent el seu tractament i res ens feia pensar en un desenllaç fatal immediat. Els que la coneixíem i estimem Beget ens hem quedat aclaparats.
La Glòria era un pal de paller. Persona alegre, animosa, inquieta, decidida, emprenedora, s’apuntava a totes les activitats que s’organitzaven i n’era, sovint, capdavantera. En l’època en què es van organitzar les Trobades de Begetins que vivien a la diàspora (1991-2001), a totes les circulars enviades hi havia el seu nom i número de telèfon per recollir inscripcions i encàrrecs. Era, a més, la que feia la major part de les gestions. Posteriorment, quan els veïns de la plaça de l’Església van muntar el sopar col·lectiu de Cap d’Any, a partir del 2009, va oferir la sala de casa seva per fer-lo. Ho va fer almenys cinc o sis anys, fins que va agafar l’alternativa un altre veí. Són, només, uns exemples. Beget, sense la Glòria, ja no és el mateix. I, a sobre, se’ns en va sense poder tenir, a prop, ni la nostra companyia ni el nostre comiat.
El nostre condol més sentit a la família. La recordarem sempre amb afecte i una gran recança.