Necrològiques

En record de l’amic Pep Mòdol

Precisament avui que fa deu anys de la gran manifestació d’Òmnium en repulsa per la sentència d’un Tribunal Constitucional coix, i en part caducat, s’esdevé el traspàs de l’amic Pep Mòdol. Quina coincidència i com la podríem interpretar en aquest dia de dol i tristesa per la seva família però també per tots els altres cercles professionals i d’activisme social als quals el Pep pertanyia com a periodista, professor, sociòleg, polític, amic...

Som moltes les persones a les quals aquest traspàs, a més, ens ha agafat en hores baixes no solament per la pandèmia de la Covid-19 i la recaiguda al Segrià, sinó perquè la mort del Pep se suma a la d’altres intel·lectuals i líders preocupats per la justícia i la cohesió social, per la llibertat de Catalunya i dels altres pobles del món i per les respectives llengües i cultures i també per l’assoliment de la pau, l’erradicació de la fam i el respecte a les minories. Penso en aquest moment en la Muriel Casals, el Jordi Cortada, la Rosa Siré, el Robert Ribé, el Josep Maria Miró, l’Enric Sirvent, i tants i tants d’altres als quals no s’ha respectat el seu dret a decidir ni la consecució de la República Catalana a què aspiraven.

I tampoc han aconseguit viure en un estat equitatiu i respectuós amb la voluntat de la majoria de ciutadans de Catalunya, que ha actuat amb acarnissament policial i que encara actua amb revenja institucional i jurídica mantenint presos polítics i exiliats, i persones al marge del seu reconeixement com a ciutadans.

I pel que fa a l’Assemblea Nacional Catalana, doncs el Pep ha tingut una vida plena d’ideals i de lluita per la justícia en el sentit més ampli de la paraula, arrenca formalment un 18 de juliol del 2011, al primer pis de l’Ateneu Popular de Ponent. Aquell dia un petit grup de persones, entre les quals el Pep també hi era, vam signar l’acta constitutiva de l’associació Lleida Decideix, que fou l’antecedent directe a Lleida de l’ANC.

Des de l’AT de Lleida de l’Assemblea Nacional Catalana volem expressar el nostre condol a la família del Pep Mòdol i alhora manifestar un públic reconeixement a la col·laboració que, de manera continuada, ens ha estat atorgant, no solament amb el seus escrits, sinó també per la seva manera de ser i de fer en el decurs de les reunions, on aportava aclariments i solucions imaginatives.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia