Necrològiques

A reveure, Francesc Rico Bosch (Paco)

Estem al juliol i des del març vivim moments molt difícils, hem perdut molts amics i ni tan sols ens n’hem assabentat pel tema del confinament i el nostre dia a dia ja no serà mai més el mateix.

Però el mal de moda (no la Covid-19) encara continua fent estralls i ens esgarrapa persones conegudes i estimades. Diumenge una bona amiga em comunicava el traspàs força sobtat d’en Francesc, conegut com en Paco. Estava casat amb la Rosa Fàbregas, veïna del meu estimat Barri Vell i amiga, amb qui vam fer la comunió juntes. Els seus pares tenien una parada de fruites al mercat de Girona i l’amistat ve de tan petites que sempre hem mantingut la relació.

En Paco, una persona amb arrels d’actor amateur a la seva joventut, havia estat amb el conegut Grup de Màscares de Girona, que en aquell temps sense mitjans, sols amb entusiasme, va marcar una època en el món del teatre. Amb en Ramon Casellas havien fet Salomé entre d’altres. Li encantava el teatre i penso que ho va transmetre al seu fill Jordi Rico, un reconegut actor de teatre i de sèries de televisió.

Crec que havia treballat a casa Adrià, havia estat comercial d’una empresa de materials de construcció, però per mi el que compta és que era una persona molt estimada, i no ho solc dir, jo, això, quan les persones ens deixen, però és que era un fet palpable. Li encantava anar a caminar i era amic dels seus amics. Estimava la Rosa i els fills que varen tenir amb bogeria, l’Esther, en Jordi i la Judit.

Però en Paco, al cel sia, i la Rosa fa cinc mesos varen viure l’experiència més dura que poden viure uns pares, perdre la seva filla, l’Esther, la que els havia fet avis del seu únic net, d’una greu malaltia.

Avui a les deu del mati hi haurà vetlla al Tanatori de Girona i seguidament, a les dotze, es farà l’acte d’acomiadament d’en Paco, en què tinc la seguretat que família, amics excursionistes i gent del món del teatre es trobaran per estar al costat de la Rosa, la Judit, en Jordi i en Jak en aquests moments tan especials de dir adeu a una persona estimada el marit el pare el avi.

A reveure, Paco. Tinc la seguretat que, quan arribis a dalt, l’Esther, la teva filla, t’estarà esperant amb els braços oberts, perquè el seu pare estimat li expliqui com n’està de maco en Jak, i la resta.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia