Apunts

Recordant Pere Casaldàliga i Pla

Bisbe amic, bisbe dels sense terra, bisb e dels pobres, bisbe de tots

Penso que quan la notícia del traspàs del bisbe Pere Casaldàliga va saltar a les xarxes ningú va quedar indiferent. Els comentaris sortien d’arreu del món. Per a mi escriure d’ell seria quedar en ridícul davant la quantitat de gent que poden parlar de la seva vida millor que jo, però el que no puc deixar de fer és dedicar-li quatre paraules com ho faria, i ho faig, amb molta altra gent, encara que a vegades per motiu d’espai no tinc opció de fer-ho i queden en un caixonet que tinc al cor on van els escrits que no han pogut veure la llum.

Ahir a la nit vaig veure l’entrevista que fa temps li va fer la gran Mònica Terribas. Era tan relaxant escoltar-los a tots dos, que hi va haver alguns instants que vaig necessitar agafar aire, i més ara, que les notícies estan passant un dels pitjors moments.

A Pere Casaldàliga, bisbe català, li deien el capellà dels pobres. Sempre va lluitar i viure pel mateix i el món indígena. El Brasil va ser casa seva i des de casa seva ha entrat a la casa del Pare. En poques hores he llegit moments entranyables viscuts per ell que semblen contes, de tanta humanitat que destil·len i traspuen.

He penjat al meu mur un comiat familiar en nom de la família fet per la seva neboda, acompanyat d’imatges on sobren les paraules, i recomano que la gent el vegi. Hi respirarà la pau que ell transmetia.

Penso, com deia ell, que el seu germà era el Parkinson. Ha arribat als 92 anys veient com el cos cada dia és més indefens, però ell tenia clar els seus pensaments. No podem deixar de pensar que ha passat un vertader calvari de sofriment.

Sols li demanaria: vostè que ha vetllat sempre per la gent pobra de veritat del nostre món, afegeixi-hi ara també el que ha passat a la nostra societat, que malgrat que molts no són pobres de passar gana són pobres per haver perdut els valors humans, i també el necessitem.

Pere Casaldàliga, mai oblidarem qui no va oblidar els més desvalguts.

Descansi en pau.

(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.