Necrològiques

A reveure, senyor Narcís Negre i Tibau

Espòs, pare, avi, arquitecte, cassanenc, gironí i amic

Diuen que és el que toca quan ens fem grans; ens hem d’acostumar al degoteig i a la pèrdua de persones estimades, però jo no hi entro, per a mi cada cop és una sacsejada.

El traspàs del senyor Negre em va arrencar llàgrimes amb sentiment. Vam entrar en contacte en compartir ell despatx professional amb el reconegut arquitecte Jordi Masgrau i Boschmonar (al cel sia), ja que en Jordi va ser l’arquitecte que va portar a terme totes les reformes de la Granja Mora.

El senyor Negre i família eren clients de casa, com molts matrimonis d’aquella època, i es dona la casualitat que nosaltres inauguràvem oficialment els salons abans de Nadal i com a favor ens va demanar si podíem fer-li un bateig el dia 15 de desembre. No sé el motiu de la data, però sí que puc dir que el vam fer abans d’inaugurar. Suposo que devia ser el de la Yetu, la gran.

La seva professió ha estat tan extensa que això ho deixo per als professionals. Jo em dec al vessant humà. Era un home tranquil i el seu tarannà traspuava una pau que no podria definir. Us parlo de molts anys, de quan era un arquitecte jove i la seva esposa feia les bossetes de bateig dels fills, però no de paper de roba. A mi això m’encantava. Molta gent ara no entén que bonica era la celebració d’un bateig. Els nens eren nadons de dies. Vaig veure créixer els fills. Abans, portar una mainada a un bar era impensable, però la gent deia que a casa era diferent, era un ambient familiar. Fa poc la seva esposa em va donar el número perquè va dir a una amiga que li agradaria parlar amb mi. Tan sols hem parlat una vegada.

Maria Dolors, sé que el seu marit havia traspassat feia dies, vostè no estava bé i els fills van decidir fer la cerimònia quan estigués millor. Aquestes ratlles que li he dedicat no tenen res a veure amb el gran arquitecte que va ser, això està escrit en la història. Jo he volgut plasmar aquell senyor Negre de posat tímid, amb aquella jaqueta d’ant envoltat de mainada sempre mirant de no molestar; fill de Cassa de la Selva, però que ha deixat una gran petjada a Girona.

Demà dijous li diran adeu a les 4 de la tarda a la parròquia de Sant Josep de Girona, on ben segur, malgrat les restriccions per la covid, molta gent intentarà anar-hi per estar al costat seu i de la seva família.

Senyor Negre, segur que ja gaudeix de la casa del pare; sabent com en són de trempats, no se li acudeixi, junt amb el recordat Jordi Masgrau, fer una nova església d’arquitectura moderna perquè quan ens retrobem puguem gaudir plegats d’una Sagrada Família al cel. Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia