Adeu, president
Fa hores que ens has deixat i ja ens sentim sols. Els nostres sentiments es van esqueixar de cop en saber que ja no hi eres. Ens sembla que encara et trobarem pel carrer, a la barberia o al local social presidint les reunions. Però no serà així: la realitat s’imposa sempre i ens acostumarem a la vida sense la teva companyia.
El que tenim segur és que et recordarem molt sovint. Tal com eres: sempre company, sempre amb sentit de l’humor, fidel al país i a la llengua que hem mamat, sempre alegre i deixant que tothom expressés les seves opinions. A l’aplec de Sant Maurici, que tant t’esperaves, veurem moltes llàgrimes per la teva absència. Accepta-les, si ho pots veure, com un homenatge a la teva noble vida entre nosaltres.
Nosaltres continuarem organitzant les audicions de sardanes tal com a tu t’agradaven: alegres, balladores, senzilles... No et fallarem pas en aquest aspecte. Seguirem el camí que ens has marcat sense imposicions, sense ordres i acceptant l’ajuda dels col·laboradors: particulars i entitats.
Adeu, president.
Esperem que el cel existeixi perquè te’l mereixes.