En record de Miquel Marquès Vilà

Miquel Marquès Vilà va néixer la tardor del 1925 a Madremanya. Provinent d’una família de pagesos, estudià la formació obligatòria a l’escola Fossos de Figueres i de seguida s’inicià en la professió de pagès i ramader. Més endavant, però, entrà a treballar en una empresa de transport on s’estigué fins a la seva jubilació. Però no és per aquesta llarga trajectòria com a transportista que Miquel Marquès Vilà és conegut, sinó perquè fou alcalde de Madremanya durant quaranta-tres anys.

El 22 d’octubre del 1960, Marquès accedí al càrrec de primera autoritat de la localitat de Madremanya d’una manera especial. En aquella època el cap de la Falange, el de la Guàrdia Civil i el capellà eren els que s’encarregaven d’informar el governador civil de Girona de qui podria ocupar la primera autoritat del municipi, però el seu cas fou diferent. Valerià Simón, que era el secretari provincial de la Cambra Oficial Agrària, coneixia Miquel Marquès, que en aquella època era secretari de la Cambra local, i redactà un informe positiu sobre ell, que, sense passar per les tres persones anomenades anteriorment, entregà al governador. I així fou com de cop i volta Marquès es va veure com a alcalde i com a cap local del Movimiento.

Ja amb l’alcaldia, el primer que aconseguí fou que s’instal·lés l’enllumenat i el telèfon, a més a més de construir la carretera que va fins a Monells, i, més endavant, establiria la xarxa de distribució d’aigua potable i el clavegueram.

L’any 1979, amb les primeres eleccions municipals convocades després de la mort del dictador, Miquel Marquès Vilà es presentà com a candidat independent per la formació de Convergència i Unió, i, amb l’excepció de l’any 1983, la seva sempre seria l’única llista electoral. Així que l’alcalde s’anà reelegint elecció rere elecció fins a l’any 2003, quan Josep Enrich el substituí.

En una entrevista feta a El Punt l’any 1999, Marquès assegurava que del que més orgullós estava era del creixement urbanístic sostingut que va poder impulsar al llarg de tots aquesta anys; i la seva obsessió, que la gent jove es quedés al municipi. En paraules seves, que el poble no es convertís en un geriàtric.

L’11 d’octubre passat, Marquès morí a l’edat de 97 anys. El seu enterrament es farà avui, a les 12 del migdia, al tanatori Mémora de Girona.