CULTURA
Mor l’escriptor flamenc Bob de Nijs, traductor dels grans clàssics de la literatura catalana
L’autor, que va traduir “Tirant lo Blanc” i “Curial e Güelfa”, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1993
El poeta, novel·lista i crític d’art flamenc Bob de Nijs (Anvers, 1931), traductor al neerlandès dels grans clàssics de la literatura catalana, ha mort als 93 anys, segons ha confirmat el govern, que li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1997 per la seva difusió de la cultura i la literatura del país.
La seva obra com a traductor abraça des del “Tirant lo Blanc” (1987) i el “Curial e Güelfa” (1996) fins a obres contemporànies com ara “Bearn” (1991), de Llorenç Villalonga, o “Les històries naturals” (1989), de Joan Perucho passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX. També va traduir “Mirall trencat”, la gran novel·la de Mercè Rodoreda.
Tot i que prèviament ja s’havia interessant en la cultura catalana, els anys cinquanta va fer finalment els seus primers viatges a Catalunya. Va visitar Josep Maria Subirachs, que l’havia conegut al seu país, quan vivia al Poblenou. Va ser aleshores, segons explicaria més endavant, que sentiria a parlar per primer cop de la situació d’injustícia que patia el català durant el règim franquista. Va començar a estudiar-lo pel seu compte.
El 1963 va anar a Cantonigròs, on va conèixer autors que el van deixar encisat, com Salvador Espriu, Joan Triadú i Joan Colomines, alguns dels autors que posteriorment va traduir. A Flandes, a banda d’escriure obres pròpies, va exercir de mestre fins que es va jubilar i va ser l’autor del llibret d’una òpera, estrenada a Anvers i Gant i inspirada en la poesia de Joan Salvat-Papasseit.
Va acceptar el seu encàrrec més complicat, la traducció de “Tirant lo Blanc” després d’haver descobert l’’obra en la versió anglesa de David Rosenthal a Nova York. “M’ho vaig pensar molt abans de decidir-me, perquè no estava preparat per una cosa així. Però f finalment, vaig acceptar l’encàrrec amb la idea que aquesta podia ser una ocasió única que no podia deixar córrer, i que tenia l’obligació de posar-m’hi a fons”, va escriure en una petita biografia recollida per la UAB.
La seva obra també inclou el diccionari català-neerlandès més popular del mercat, publicat per primer cop el 1993 amb la col·laboració d’Anna Duez.
Des del 2000 era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1991 va rebre el premi internacional Ramon Llull. Al seu país també va ser premiat pel ministeri de Cultura per la seva tasca com a traductor.