La Montse ens ha deixat. Era de Barcelona, però teníem un fil conductor: el programa radiofònic La nit dels ignorants. Allà trucàvem, recitàvem i ens escoltàvem. El conduïa la gran Mireia Mallol. Quan ella ho va deixar jo i molta gent també. Era única.

La Montse estava bé i no tenia problemes. Havia vingut a Girona a trobar-se amb amigues de La nit dels ignorants per poder-se conèixer. Per la meva salut jo no podia anar-hi.

Després la vaig veure al Facebook amb una cama ortopèdica en unes paral·leles. Tenia la força de voler caminar. Sense pensar-ho li vaig enviar un missatge privat i em va acceptar la petició d’amistat.

Eren dues germanes solteres que vivien juntes. Una tenia una farmàcia, però va arribar la jubilació i va plegar. Quan la farmacèutica va morir, ella necessitava una cuidadora perquè no volia molestar cap neboda. Va buscar una residència, la “nova casa” i va empitjorar fins que va arribar la segona amputació. Després, ingressos a l’UCI i sofriment. Sempre estàvem en contacte a través dels nostres missatges.

Com que havia canviat físicament i intel·lectualment em deia que calia llençar totes les fotos que ens recorden el passat. Era fan del Barça i no se’n perdia cap partit. Va fer un creuer i va anar a Lourdes representant Barcelona, tot i les dificultats.

Em deia que no importa la sabata que portes sinó la petjada que deixes. Va anar a Palma de Mallorca. El mar li agradava i també la família. A vegades deixava de rebre missatges seus i em feia patir. Esperava cada nit les paraules màgiques.

Em va escriure la Marisol, la neboda de la Montse: “Ella havia mort mentre jo li parlava. No sé com ho vaig resistir.”

El recordatori el va fer ella mateixa. Amb el seu permís per als que l’estimàvem, gràcies a aquest espai d’El Punt Avui molts el llegiran: “No ploureu per mi; me’n vaig al Senyor, vaig a esperar-vos en la glòria. Sí, moro, però el meu amor a la família i als amics no mor. Us estimaré en el cel com us he estimat a la terra.”

Tenia 86 anys quan va morir, el passat 15 de juny.

Montse, en nom de totes les persones que hem compartit la teva amistat i tants anys el teu patiment i les teves alegries, sàpigues que també et seguirem estimant.

Quan arribi es veurà amb en Raimon. Segur que la va a esperar i jo no tardaré gaire.

Descansi en pau.

(*)