Gabriel Cardona i Escanero
Historiador menorquí
L'historiador Gabriel Cardona i Escanero va néixer a Menorca l'any 1938.
Seguint la tradició familiar, va desenvolupar l'activitat militar alhora que es llicenciava en història per la Universitat de Barcelona.
Oposat al franquisme, Cardona va ser, durant la dècada dels setanta, un dels capitans fundadors de la Unió Militar Democràtica, organització militar clandestina espanyola que tenia per objectiu la democratització de les forces armades espanyoles. Després del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 va abandonar voluntàriament l'exèrcit i es va dedicar plenament a la docència, ensenyant història a la Universitat de Barcelona, d'on va ser docent fins a la jubilació, el curs 2006/2007, i també col·laborant amb diverses universitats nord-americanes.
Gabriel Cardona va ser un autor prolífic, amb més d'una cinquantena de llibres publicats, i nombrosos articles als mitjans de comunicació. En referència a la temàtica de l'exèrcit, el franquisme i la Guerra Civil, destaquen títols com El poder militar en España hasta la guerra civil (1982), El problema militar en España (1990), Crònica dels militars catalans (2006), Historia militar de una guerra civil (2006), El poder militar en el franquismo (2008) o la novel·la Franco no estudió en West Point (2004). La seva última obra, Cuando nos reíamos de miedo, s'acabava de publicar.
L'any 2008, Cardona va impartir una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans titulada El català a l'exèrcit.