Recordant la Maria de la Karla

Ahir al matí el telèfon va tornar a ser portador de males notícies. En Ramon em va trucar per comunicar-me que la senyora Maria de la Karla, que era com jo l'anomenava, havia dit adéu a la vida. La veritat és que em costava de creure, no sabia de cap problema greu, ha estat sobtadament, com aquell qui diu sense fer fressa. Feia anys que amb la senyora Maria, ja jubilada, igual que el seu marit (al cel sia), ens trucàvem sovint, i per dates assenyalades sempre parlàvem del mateix: el nostre barri i la nostra gent. Per motius de salut feia temps que havia deixat casa seva, que tant estimava, i jo hi parlava alguna vegada per telèfon.

Els meus records lligats a ella vénen de més de cinquanta anys, quan jo era una nena i ella treballava a la reconeguda Drogueria Pérez-Xifra, situada a la Rambla, just a la cantonada del pont de les Peixateries, on ara hi ha una gelateria. Allà la vaig conèixer. La botiga era petita i tenia un petit altell on hi havia de tot, caramels, confits per als batejos, pintures, productes de neteja, midó de fer crema, fins i tot els bombons de la Suchard a granel. La mare m'hi feia anar sovint, i també hi comprava el blanc d'Espanya per fer el suís i la nata artificial per a l'aparador, i és que aleshores no hi havia taulells frigorífics i comprar a l'engròs era impensable; a més, la gent tampoc disposàvem de diners. Aquestes botigues eren els subministradors. A més, tenia una filla, l'Anna, amb qui anàvem al mateix col·legi, però el gran record que tinc de ella eren els seus dots comercials, sabia el que volies fos l'article que fos. A més, sempre anava amb uns davantals gràcies als quals feia un pam de goig.

Evidentment aquest esperit comercial va fer que, en tancar Can Pérez-Xifra, ella obrís el seu propi negoci, la Drogueria Cereria Karla, al carrer de les Ballesteries, on es va emportar la M. Àngels, que havia treballat amb ella i s'ha jubilat no fa gaire. Era una dependenta d'aquell temps, que diríem, fidel als seus amos i molt estimada pels clients.

Els que hem conegut la senyora Maria sabem que era imparable. Poc temps després va ampliar el negoci obrint al davant una gran botiga. També va tornar a ser mare tardana i va tenir en Pere, que va celebrar el seu bateig a casa, un esdeveniment que surt al meu primer llibre. Actualment és en Pere qui porta el negoci, tot i que ha canviat una mica el concepte del principi dinàmic i parlador d'ella. Molts recordareu la senyora Maria quan al matí anava a treballar amb la bata blanca impecable penjada al braç i caminava amb una energia envejable. Sempre feia coses per col·laborar en els esdeveniments del barri: catifes, trobades d'artesans i el que fes falta, tot i que feia temps que no hi vivia.

La senyora Maria de la Karla era com una icona del nostre estimat Barri Vell, precisament per això, perquè sentia el que volia dir ser botiguera: si tu no sabies ben bé què volies ella t'aconsellava sempre amb la seva amabilitat, el seu rostre rialler i amb la companyia del seu marit, en Pere.

Avui, a dos quarts de dotze del migdia, se celebrarà la cerimònia de comiat al Tanatori de Girona, i segur que, acompanyant l'Anna Maria, en Pere i tota la família, no hi mancaran ni amics ni botiguers. Podríem dir que tindrà la botiga plena, tal com li agradava a ella.