Montserrat Mundet i Oller

Abans-d'ahir al vespre, parlant amb la Maria del carrer de l'Albereda, vaig preguntar per la senyora Ribot, i em va dir que, tot i l'edat, anava fent. La senyora Ribot el proper mes de maig hagués fet 100 anys. El que no hauria pensat mai és que avui la Maria trucaria per dir-me que “la mare Ribot” havia dit adéu a la vida.

La senyora Montserrat Mundet era vídua del recordat doctor Eduard de Ribot, mare d'una bona colla de fills, alguns vinculats per herència a l'especialitat mèdica reconeguda a la nostra ciutat, i, com la majoria de fills, però principalment filles, més o menys de la meva edat, eren clientes de casa nostra, primer solteres (època de joventut), després casades. Un del records que tinc molt present és que sempre anava ben acompanyada de petits o adolescents i els darrers anys quan venia el que em va quedar més gravat va ser quan la M. Dolors, una de les filles que més recordo, sempre deia “la mare”. Mai més ben dit aquest títol de “mare“, i és que amb més de deu fills era una persona senzilla i encantadora. D'ella amb les filles en guardo un gran record. Les famílies Ribot Mundet formen part de la història de Girona i evidentment de casa nostra.

Avui, a 2/4 de 12 del matí, família i amics diran adéu a aquesta gran “mare” a la parròquia del Carme, d'on el seu germà, el recordat mossèn Mundet, al cel cia, fa molts anys havia estat al capdavant.

Montserrat, avui es retrobarà a Sant Hilari amb les persones tan estimades que l'han precedit. Gràcies per aquesta germandat tan extensa que va donar a la ciutat de Girona i que nosaltres els gironins podem gaudir de la seva amistat.

Descansi en pau.