Isabel Bellsolà i Rey, ‘Belín'

Ahir a la tarda em vaig assabentar del traspàs de la Isabel Bellsolà i Rey, coneguda pel seu entorn estimat per Belín. Podríem dir que era del Barri Vell –havia viscut a l'avinguda de Sant Francesc, però per als que tenim uns quants anys, abans era de la plaça del Gra–. La Belín, que feia temps que havia hagut de deixar el seu domicili per motius de salut, va treballar molts anys a l'Audiència de Girona, davant de la nostra catedral, i era molt coneguda a la seva feina. Això vol dir que durant anys l'havia saludada als matins en anar a treballar, perquè aquell indret, abans de traslladar els jutjats a l'avinguda de Ramon Folch, anava ple de personatges del món jurídic gironí.

La Belín era una persona molt estimada a l'Audiència. Era una persona amable, jovial i riallera; fins i tot podria dir, jo que la vaig conèixer fa tants anys –la qual cosa vol dir que tots érem mes joves–, que era xistosa. Sempre en tenia alguna per dir, la Belín. Era soltera i adorava tots els seus renebots. Potser sí que les persones que no hem format una família tenim més tendència a sincerar-nos amb l'altra gent compartint les nostres il·lusions i la Belín, principalment després de jubilada, per recordar aquells indrets venia a la granja on havia vingut tantes vegades amb la seva família i m'explicava coses de Girona.

Avui a 3/4 de 10 del matí li diran adéu a la parròquia del Mercadal, la seva parròquia, on ben segur que a part dels seus íntims no faltaran aquesta colla de jovent que tant estimava.

Belín, sé que avui seràs molt feliç, ja que et retrobaràs amb les persones que et varen precedir i molt estimaves. T'he volgut recordar perquè tu també has format part de la nostra Girona.

Descansa en pau.