Josefina Aldecoa
Escriptora i pedagoga, va impulsar els postulats de la Institució Lliure d'Ensenyament
L'escriptora Josefina Aldecoa va morir dimarts a Santander, a l'edat de 85 anys, a causa d'una insuficiència respiratòria. Josefina Rodríguez Álvarez, que va adoptar el cognom del seu marit, Ignacio Aldecoa, quan va enviudar, el 1969, va dedicar la vida a la literatura i la docència. Nascuda a Lleó el 1926 en una família de mestres compromesos amb la Institució Lliure d'Ensenyament, el gran planter ideològic del republicanisme a l'Estat espanyol, va fundar i dirigir el col·legi Estilo, a Madrid.
Durant la joventut va viure a Lleó, on va participar en la revista de poesia Espadaña. El 1944 es va traslladar a Madrid per estudiar filosofia i lletres i va conèixer part d'un grup d'escriptors que després integrarien la Generació dels 50: Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos o Ignacio Aldecoa, amb qui es va casar. Es va doctorar en pedagogia amb la tesi El arte del niño, publicada el 1960. Un any abans havia fundat el col·legi Estilo, per al qual es va inspirar en les idees que va reflectir en la seva tesi doctoral, basades en les noves formes educatives i en la ideologia laica i cívica de la Institució Lliure d'Ensenyament.
Entre les seves obres destaca la publicació el 1961 de la col·lecció de contes A ninguna parte. Després de la mort del seu marit, el 1969, va abandonar l'escriptura durant deu anys i es va dedicar únicament a la docència. Més endavant, però, va continuar l'activitat literària amb Los niños de la guerra (1983), una crònica de la seva generació il·lustrada amb biografies i comentaris literaris sobre deu narradors sorgits als anys cinquanta, La enredadera (1984), Porqué éramos jóvenes (1986) o El vergel (1988). El 1990 va iniciar una trilogia autobiogràfica amb Historia de una maestra (1990), Mujeres de negro (1994) i La fuerza del destino (1997), com a resposta al discurs polític durant els anys posteriors a la dictadura sobre com reconstruir el sistema educatiu, que Aldecoa no considerava prou laic.
Entre els seus guardons, destaca el Premi Castella i Lleó de les Lletres, atorgat el 2004.