Recordant Juan Ribas Bonet
Dimarts ens va deixar una gran persona i un gran metge hematòleg, en Juan Ribas Bonet. Pel seu llarg bagatge li podria posar un munt de connotacions, també podria dir que estàvem mig emparentats, però no pel cognom Ribas, que era el mateix del nostre pare, sinó pel de la seva mare, Guilayn, descendent de Bèlgica. Veí del Barri Vell, concretament del carrer de les Olles, aquell carreró petit que durant tants anys ens va portar del carrer Mercaders, conegut popularment pel carrer de la Neu, fins a sota les voltes de la Rambla, just a ca l'Adroher Germans, on tenien uns aparadors que donaven a aquest passadís. Davant la casa on vivia i tenia laboratori és on ara ha nascut aquesta nova plaça on es porten a terme esdeveniments culturals. El senyor Ribas, si no vaig errada, va ser dels primers a fer transfusions a la nostra ciutat. També va compartir laboratori i saviesa amb el conegut i recordat Dr. Fontanet, al cel sia, però deixo el vessant sanitari, on va deixar una gran petjada, per als professionals que el varen conèixer.
El senyor Ribas que jo vull recordar és el marit de la Purita, el pare d'aquesta bona colla de fills vinculats i coneguts la majoria a diferents àmbits de la nostra ciutat. La Purita, la seva esposa, sempre en portava de petits al cotxet, no s'acabaven mai. El senyor Ribas era fill de Dña. Encarnación, que tenia una botiga sota les voltes de la Rambla, al costat de ca l'Adroher, Casa Ribas-Tapis, desapareguda fa anys, on es venien tot tipus de robes, manteletes, catifes... i en els anys del turisme souvenirs de roba (sembla que encara vegi els aparadors), i germà de la Lucía i de l'Ángel, al cel sia, que amb la seva dona van regentar la botiga fins al tancament.
El senyor Ribas també era conegut fa molts anys per la seva afició a les motos. Sempre les pilotava de grans dimensions, la majoria de la casa Triumph, i amb la seva esposa feien viatges a l'estranger. Com que aleshores no hi havia gaire trànsit, el senyor Ribas, una icona per als veïns del Barri Vell, tant podia sortir per les voltes d'en Rosés o entrar-hi. A la part de darrere de la moto portava, a cada cantó de les rodes, una mena de maleta de color blanc i eren molts el gironins que al seu pas es giraven per contemplar-la. Ell, alt i ben plantat, feia molta patxoca. Un dels viatges que planejava el va explicar als nostres pares, i la mare li fer un encàrrec que molt amablement acceptà i va complir, junt amb la Purita. Jo tenia deu anys i jugava encara a ninos. La mare me'n volia regalar un per posar fi a aquesta etapa tan bonica de la infantesa i així va ser que el senyor Ribas i la Purita varen portar el darrer nino de cel·luloide que vaig tenir. Penso que aleshores va costar unes 300 pessetes. Aquest nino el tinc i conservo vestit de Sant Narcís per la senyora Donato, al cel sia.
Van passar els anys, va arribar la jubilació i el senyor Ribas es va dedicar a fer l'arbre genealògic de la seva família, en què, per part del cognom Guilayn del nostre avi, hi som nosaltres. Va viatjar a Bèlgica, d'on venia el cognom, escrit malament fins que ell ho va descobrir. El primer que va arribar aquí, en escriure l'acta de casament, va posar Guilayn en lloc de Gielen, que era el correcte. El senyor Ribas va treballar incansablement, viatjant d'un cantó a l'altre, buscant de registre en registre, parròquia a parròquia. Quan descobria alguna cosa venia a peu de barra entusiasmat i ens ho explicava. Al final ens va obsequiar amb l'arbre genealògic, escrit amb lletra petita i llegible, i una carpeta plena de documentacions i fotocòpies que ens va portar a nosaltres a completar, junt amb el cognom Mora. Aquest buscar i indagar va ser la felicitat dels seus darrers anys. Fa anys va patir diversos ensurts de salut, però ell era valent i ho superava. El seu indret, la seva Rambla, la seva Girona, ja que no la podia fer caminant, la feia amb una cadira motoritzada. Era una persona molt inquieta. Jo, des de aquestes ratlles, li vull agrair el que mai he oblidat, que el darrer nino de la meva infantesa va venir amb la seva moto i fent un llarg viatge.
Avui se celebrarà la cerimònia religiosa a la església de Sant Feliu de Girona, la seva parròquia del seu Barri Vell, on estarà acompanyat d'aquesta gran família a la qual, junt amb la Purita, va donar vida. No hi faltaran amics, veïns i botiguers amb qui es va creuar en el camí de la seva llarga vida.
Jo li dic: Juan, gràcies pel nino i gràcies per aquesta carpeta plena de documents que guardem com un tresor, amb totes les descripcions escrites amb tanta estimació. Segur que quan avui es retrobi amb els Guilayn que ens han precedit, perquè els altres ens queden a Caldes de Malavella, vostè els podrà explicar que per error sempre havien escrit el nom malament. I gràcies sobretot per tota la seva feina ben feta en el món de la medicina en uns anys tan precaris per a tothom.