Amalia Avia
Referent de la pintura realista espanyola
La pintora Amalia Avia, un dels referents de la pintura realista espanyola de les últimes dècades, ha mort a Madrid víctima d'una llarga malaltia.
Nascuda el 1930 a Santa Cruz de la Zarza (Toledo), va viure entre Madrid i el poble una infància marcada per la guerra i la postguerra. La seva carrera com a pintora va començar durant els anys 50 en l'estudi d'Eduardo Peña a Madrid. En aquells anys va conèixer molts dels seus amics i posteriors companys de generació: Esperanza Parada, Antonio López, Julio López Hernández i sobretot Lucio Muñoz, amb qui es va casar el 1960.
Amalia Avia va participar en nombroses exposicions dedicades al realisme espanyol per tot el món. El 1997, l'Ajuntament de Madrid va realitzar una gran exposició antològica de la seva obra al Centre Cultural de la Vila i se li va concedir la medalla del mèrit artístic de l'Ajuntament de Madrid. El 2004 va publicar les seves memòries, De puertas adentro, aplaudides per la naturalitat de l'escriptura i pel relat d'una vida plena de contrastos.
La seva pintura realista, mai hiperrealista, afronta temes preferentment urbans, sobretot de Madrid, ciutat des de sempre adorada per l'artista. Són carrers, façanes, comerços, garatges: llocs en general desgastats pel temps, de vegades vells i escrostonats, on la pintora posa la seva particular mirada. Sense gaire presència del color, Amalia Avia va fer la crònica en gris d'una ciutat que s'estava perdent. De la seva pintura, inicialment més social, van anar progressivament desapareixent les figures humanes. Sobre la seva obra han escrit, entre molts altres escriptors, Camilo José Cela, Francisco Umbral, Francisco Nieva, Juan Manuel Bonet o Francisco Calvo Serraller.
Serà enterrada al cementiri civil de Madrid, on reposen les restes del seu marit, el també artista Lucio Muñoz.