48 hores sense tu

No fa ni 48 hores que has marxat, que m'has deixat aquí, amb un buit immens i sense explicacions. No fa ni 48 hores que t'has endut una part gran, molt gran, de mi i que m'has obert un munt d'interrogants: Per què? On? Com? I sobretot, sobretot: I ara... què?

I ara, què, Montse? Què serà de totes aquelles estones de conversa, que començaven amb el temps i acabaven, hores més tard, solucionant el món? Què serà d'aquells berenars improvisats a casa els avis, que es convertien en llargues tardes de divagacions profundes? Què serà de les nostres excursions atrevides i reivindicatives? Què serà de tantes i tantes hores de recerca d'invents, persones i solucions que intenten millorar la vida de tots els que la tenen una mica més difícil del que és habitual? Què serà de mi, sense tu?

Sé que ho saps, però t'ho vull tornar a dir. Ets la persona que més m'ha ensenyat sobre la lluita, les ganes, l'empenta i la superació. Ets la persona que més m'ha empès a aconseguir tot el que m'he proposat, perquè el teu exemple sempre, sempre, ha estat dins meu. I això quedarà. Tu quedaràs. Quedaràs dins el meu pensament, dins el meu record i sobretot dins el meu cor.

M'agradaria escriure sobre tu, sobre la fantàstica persona que has estat, però, digues-me egoista, ara mateix només puc pensar en mi. En com em faltes, en com et necessito, en com viuré a partir d'ara sabent que no hi ets i que ja no tornaràs. I no t'ho prenguis malament, però sé que tu estàs bé, tranquil·la i segura que has pres el camí correcte. Perquè estic segura que abans de decidir marxar, t'ho has pensat, ho has analitzat i has reflexionat sobre les conseqüències que tindria. I tot i saber que ho has fet amb tot el convenciment i que has lluitat per tirar endavant durant els teus quasi 50 anys sense deixar ni un minut de somiar que podies fer més i més... Ara mateix, si et tingués de davant et cridaria, et renyaria i et suplicaria que no marxessis del meu costat, que no em deixessis.

Com tu mateixa vas dir, el mar és molt gran, i sé que en algun lloc d'aquest mediterrani tan nostre, algun dia, ens tornarem a trobar i et podré tornar a dir l'important que ets per mi i tot el que t'estimo i t'estimaré fins la fi de les meves forces!

Montse, no fa ni 48 hores que has marxat i ja fa dos dies que et trobo a faltar!