Narcís Samsó, en el record
Va arribar a Girona, en companyia de la nostra mare, molt lleuger d'equipatge però amb una senzilla maleta farcida d'il·lusió i d'anhels. Disposat a oblidar les ferides encara recents d'una guerra civil, disposat a passar pàgina... però sense renunciar a les seves arrels ni als seus principis. Disposat, per damunt de tot, a formar una família lluny de Bàscara i de Pontós, els dos bressols on varen obrir els ulls per primer cop.
Amb una ajuda inestimable, va aconseguir obrir una barberia en el cor de la nostra ciutat que va mantenir obertes les seves portes durant més de tres dècades. En el decurs de tot aquest temps, es varen fer realitat els seus somnis: tres fills ben casats amb les seves respectives parelles, néts, besnéts... i el respecte i l'amistat d'alguns clients que encara troben a faltar el seu acurat servei.
Què destacaria del nostre pare? Bàsicament, l'honestedat, la lleialtat, la gratitud i la passió. Passió per la seva nombrosa família, passió per la seva perruqueria, passió pel seu poble natal –se li il·luminaven els ulls cada cop que escoltava el nom de Bàscara–, passió per la seva ideologia republicana... i passió pels colors blanc-i-vermell del Girona i –sobretot– pels blau i grana del seu estimadíssim Barça. Era dels que no sopava si perdia...
Amb què em quedaria del nostre pare? Amb la seva manera d'entendre la vida. D'ell vaig aprendre i comprendre el sentit de la frase “viu i deixa viure”, sense excloure que si algú no et deixa viure... s'ha de tallar de soca-rel i amb fermesa. Procuro, cada dia de la meva vida, seguir el seu exemple...
A l'hora del seu adéu, voldria agrair de tot cor el servei i l'atenció que li varen dispensar a la Clínica L'Esperança, i molt especialment a la residència de la gent gran Sanitas –en la persona del seu director, Josep Pujol–, i al Tanatori de Girona –en les persones de Pere Bonmatí i Montserrat Mateu– per l'escalf i la tendresa amb què ens varen atendre en el moment del seu darrer viatge. I també, per descomptat, agrair a tots els familiars i les amistats la seva companyia en el funeral. Gràcies, Colla dels 70, per la vostra estimació.
A l'esquela, vàrem demanar que la Mare de Déu de Montserrat el guiés cap al Cel. Estic convençut que ja hi és i que ja gaudeix al seu costat i al de Nostre Senyor de la vida eterna. T'estimarem sempre i no t'oblidarem mai. A reveure, papa!