Manel Pinto i Curràs
En memòria d'un home íntegre i lluitador
Sembla mentida que en Manel ens hagi deixat.
Ens pensàvem que la seva fortalesa ho podria tot, sí, el tot que suposa tirar endavant en la vida.
El recordo amb la seva integritat, tot i que estava fragmentat per la malaltia, amb la seva dignitat tot i que estava colpit pel dolor físic i moral que necessitava calmants potents.
Tants anys i tantes proves poden fer defallir el més valent.
Suposo que a tots els que l'estimàvem ens hauria agradat estar més junts, amb ell, saber el que el preocupava. Perquè estic segur que era un tio preocupat i ocupat, actiu, tot i la seva limitació; amb la seva cadira, sortia a fora i, tant en la ràdio (amb els seus “temes fantàstics”) com en el poble (aconseguint millores per a la mobilitat dels que es trobaven en condicions semblants a les seves) o fins i tot en el bar (les tavernes són els nostres locals socials) volia connectar amb tots nosaltres.
Li escau que se li digui que era digne en la seva vida, potser no mostrava la foscor en què podia estar immers però lluitava, sempre ha lluitat; era íntegre i fort d'esperit i molts ens hi acostàvem per copsar aquest esperit que, amb o sense paraules, transmetia.
Adéu, Manel, gràcies per tot, i fins a una altra ocasió que ens retrobem i puguem gaudir de la música que tant t'agradava, d'una altra música.
De part de la teva dona Eva, de la teva filla Laia, dels teus germans i familiars, i de tots els que t'estimem.
Carme Pinto i Vicenç Ballbona, són germana i cunyat respectivament d'en Manel Pinto i Curràs