Marcel Neras Plaja i l'arxiu de Begur

La mort de Marcel Neras Plaja m'evoca el record d'un temps en què a Begur semblava que tot estava per fer i que tot era possible. En Marcel fou un bon exemple de la importància de la col·laboració ciutadana a l'hora de construir projectes socials i culturals. A inicis de la dècada dels noranta, en el municipi de Begur s'encetava un projecte d'activació cultural, centrat essencialment en l'aplec, conservació i difusió del patrimoni documental, que tenia l'arxiu municipal com a instrument nuclear. La tasca de conscienciació de la població per tal de garantir la salvaguarda de patrimonis documentals de caràcter personal i patrimonial fou intensa i sostinguda, i Marcel Neras actuà com un aliat permanent en aquesta causa. La tasca prioritària de l'arxiu municipal, en aquells anys, fou organitzar els fons documentals i fer-ne difusió. En aquest sentit, el 1994 es publicava el llibre Arxius i recerca històrica. L'Arxiu Municipal de Begur. Un esforç permanent de l'arxiu fou fer-se present en la vida del municipi. El coneixement del centre i les seves funcions per part de la població exigia una tasca continuada. Sens dubte, es tractava d'un procés lent, laboriós i sovint desagraït, si no fos per les complicitats de persones com el malaguanyat fotògraf Josep Carreras o el mateix Marcel Neras. Begur havia fet una clara aposta cultural que tenia en l'arxiu municipal l'instrument coordinador. La trajectòria de molts anys avalava el projecte i persones com Marcel Neras l'estimulaven. Malauradament, interessos aliens a la relació que s'havia establert van malbaratar-ne el futur.