Per a l'avi Enric, pare, avi i besavi

No tothom pot dir que ha arribat als 91 anys tan ben portats com el nostre avi. Una gran persona, amable, comprensiva, treballadora, humil, serena i sempre amb el cap ben clar i tocant de peus a terra.

Quan buscàvem l'avi, sempre sabíem allà on el trobaríem. Si era dilluns al matí, a Torroella, fent un volt i a la llar dels jubilats. Qualsevol tarda després de dinar, fent la partida sota el pis. A partir de quarts de cinc, a la perruqueria fent petar la xerrada amb la Montserrat i les clientes, i, sobretot, esperant en Cesc que sortís de la llar d'infants.

Sempre dèiem que li caurien les dents d'una rialla quan els petits de casa li feien un petó o el cridaven des del carrer, on els saludava des del balcó.

Els diumenges al migdia, assegut al cap de taula a l'hora de dinar a casa de la Marta o de la Montserrat, ben a punt per explicar-nos qualsevol anècdota de la setmana o d'anys enrere, d'història, política i del mas Nadal, sempre amb una memòria impecable. La resta d'hores, al seu estimat hort, “l'hort de l'avi Enric”, on ell ha passat infinitat d'hores. Hi tenia un gran delit quan hi anàvem una estoneta i ens podia ensenyar les regues –sempre rectes, polides, sense males herbes– i a punt de fer brotar els nous fruits.

L'avi sempre havia tingut por d'anar-se'n sense veure casar cap nét o néta i sense ser besavi. Ho ha pogut fer i gaudir de les noves generacions: la Dúnia, en Cesc i en Grau... i els que vindran.

Farem créixer la llavor que has sembrat amb nosaltres tota la vida. Gairebé cent anys, creixent i estimant aquesta terra, l'Empordà, el poble, Bellcaire d'Empordà, i el seu país, Catalunya. Gràcies per la saviesa i l'amor que ens has regalat. Et portarem amb nosaltres i t'estimarem sempre.

Mai t'oblidarem. Fins sempre, avi Enric. T'estimem!