Manuel Costa-Pau: l'Ulisses de Gaüses

Més enllà del professor, escriptor, pensador, poeta, editor, lingüista o polític que era, la presència de Manuel Costa-Pau irradiava un humanisme radical que fusionava totes les seves facetes fins a fer-les servents de la seva gran obsessió: l'ésser humà com a potencial eina de transformació de la realitat. Ho expressa sense gaire circumloquis en la introducció de la monumental obra Ulisses, enciclopèdia universal per ell dirigida sota el lema de “conèixer per transformar”. Només era un home savi aquell que era capaç d'interpretar la realitat per transformar-la. I per Déu que Manuel n'era un, d'aquests homes savis. Res tenia a veure amb el vell principi hedonista i decrèpit de la cultura per la cultura. No tenia cap pietat per a la fatigosa voluptuositat de l'erudit o per a la ingènua petulància dels setciències que dia sí dia també determinats mitjans hegemònics ens obliguen a suportar. Per a ell la vanitat intel·lectual era la principal enemiga de la veritable saviesa, a la qual ningú podia arribar, ens repetia apassionadament durant les llargues sobretaules a Gaüses, si abans no fèiem l'esforç de canviar com les serps canvien de pell.

En Manuel Costa- Pau pertanyia a la rara classe d'homes que, amb la seva vida, la seva paraula i la seva obra, ens mostraven el sentit més pregon i darrer de l'ésser humà. No li calia respondre amb elucubracions més o menys filosòfiques a la pregunta “què és l'home?”, sinó, com Ulisses enfront dels déus i dels seus emissaris, hauria pogut senzillament dir: “Mireu, l'home sóc jo.”

Som tants qui et trobarem a faltar.