Recordant Joaquim Estrach

Ahir dimecres em vaig assabentar del traspàs d'aquest gran mestre. El Barri Vell perd un dels seus veïns –hi va viure fins no fa gaires anys–, per mi conegut com el senyor Estrach, que vivia a la plaça de l'Oli, al damunt de la Fotografia Lux. El vaig conèixer a l'Acadèmia Coquard, la de baix al costat del cinema Modern, però on el vaig veure més va ser a l'Acadèmia Mercuri; jo hi feia comerç i ell impartia classe als de peritatge. Com heu pogut llegir, va ser un gran mestre, però també una persona exigent i rígida; això no treia, però, que fos una gran persona, casat amb la Maria Panella, també mestra; per nosaltres, la senyoreta Maria. Estaven establerts en ple Barri Vell, on també vivia la Nuri, la seva germana, al damunt del restaurant Draps, casada amb el senyor Sánchez, també mestre de can Coquard.

Al senyor Estrach no el vaig tenir de mestre, potser algun cop, esporàdicament, substituint el senyor Perich, que era el nostre. El que sí que puc dir és que em feia un gran respecte, com tots els mestres d'aquell temps. Havíem estat educats per respectar els mestres, tractar-los de vostè, igual que a tota persona que fos més gran que nosaltres; a més, el senyor Estrach era una persona de gran alçada, cosa que per si sola ja et feia respecte.

Són centenars els gironins que deuen haver passat per les seves aules, i tinc la seguretat que tots han esdevingut grans persones. Per això avui, en haver vist el seu traspàs, i malgrat no haver-lo tingut de mestre de primera mà, he volgut recordar aquesta gran persona, veïna del nostre estimat Barri Vell de Girona.

Mentre va viure a la plaça de l'Oli –fins i tot penso que quan en va marxar–, el seu punt de trobada per pujar als Àngels o anar a Sant Miquel era la cantonada on hi havia hagut la farmàcia Roca i ara el Samarkanda; aquell era el punt de reunió amb els amics. Amb el seu bastó, la càmera fotogràfica, i cap a la muntanya s'ha dit. Ell era un bon muntanyenc que estimava la natura.

El senyor Estrach va tenir dues filles, la Maria Teresa l'Anna Maria, i després en Joaquim. Les filles viuen a Barcelona, on la gran és una coneguda dermatòloga, i per això ell i la Maria eren allà; segons el diari va ser enterrat aquell dilluns.

Des d'aquesta Girona que ell tant va trepitjar i estimar, li dic: senyor Estrach, gràcies pels seus anys d'ensenyança a l'Acadèmia Coquard, al costat de l'estimat Santiago Coquard, uns mestres que passaran a la història per la seva valuosa ensenyança.

A la senyora Maria i les seves files i fill només els dic: rebin des d'aquesta ciutat el nostre més sentit condol. Descansi en pau.