Marea homosexual

Durant les dues primeres jornades dels Eurogames, gais i lesbianes han aconseguit fer-se visibles per tot el centre de la ciutat, com si d’una marea es tractés. Sobretot les parelles i els grups de gais, que mai passen desapercebuts, però fins i tot les lesbianes, que acostumen a ser menys visibles, han pres el carrer amb ganes de mostrar-se sense recança.

L’organització de la trobada ha posat a disposició dels visitants un programa complet per convidar-los a conèixer l’oferta cultural de la ciutat, amb entrades gratuïtes per visitar el CCCB i el Centre d’Art Santa Mònica o per veure un concert de jazz al centre cívic de la Casa Golferichs. També s’han ofert descomptes importants per entrar a la Fundació Miró, veure algun dels espectacles del Grec i anar al Teatre Poliorama. Però no tot ha sigut seriós; també han pogut veure el Museu de l’Eròtica, amb entrada amb descompte, o participar en cursos de cuina afrodisíaca, de striptis, de massatge eròtic i de cinema porno casolà al centre Desig, Cursos Eròtics. En aquest cas pagant i sense descompte, però amb un regal assegurat.

El contrapunt de les competicions i activitats culturals durant el dia l’han posat les festes cap al tard. El Village Gaixample cada dia ha muntat petites parties per a gais i per a qui s’hi volgués apuntar. Les celebracions s’han fet als bars dels carrers Enric Granados, Consell de Cent i Aribau.

Festes nocturnes
Dues de les festes més esperades dels Eurogames es van fer ahir al Poble Espanyol i al Parc del Fòrum. La primera, d’accés exclusiu per a dones, es va fer a l’Espai de la Igualtat i va acollir unes 3.000 participants. La segona, amb música de ball i pop i oberta a tothom, ha tingut uns 10.000 participants i ha durat fins a dos quarts de cinc d’aquesta matinada.

Hi ha aspectes dels Eurogames que potser es podrien millorar. Alguns esportistes s’han queixat que no els ha sigut fàcil veure gaires competicions esportives i que es potencia massa la disbauxa. “La major part de les competicions es fan en llocs allunyats uns dels altres. Quan jugues has de fer partits matí i tarda i quan acabes ja és tard i no pots veure cap dels altres. Penso que les competicions en lloc de dos dies n’haurien de durar quatre. Així, a més de jugar amb el teu equip podries veure partits que també t’interessen”, suggereix Anna Solernau, de 32 anys, de l’equip de futbol femení Las Guerreras.