No pensis en un Barça-Madrid
Falten 80 dies per a les eleccions al Parlament. Durant aquest temps la campanya electoral ho envairà tot, fins i tot el Barça-Madrid. Com que últimament el futbol va tan lligat a la política (per la victòria de la roja l'endemà de la gran manifestació independentista del 10-J i ara per la coincidència amb el primer partit contra el Madrid de Mourinho), hi ha qui té temptacions de convertir el 28-N en un enfrontament bipartidista. Un Mas-Montilla, com si a les urnes això fos un Barça-Madrid o un Guardiola-Mourinho. Alguns mitjans opten per aquesta fórmula, com sempre: Pujol o Maragall, Mas o Maragall, Mas o Montilla...
És una tendència que té a veure amb la simplicitat de les campanyes i la cobertura periodística, amb la turbopolítica al capdavall. Centrar l'interès en els dos aspirants amb més possibilitats d'accedir a la presidència. És legítim, però fa la impressió que aquesta campanya requereix una interpretació diferent. L'eix esquerra-dreta està superat com a únic fil argumental. En aquestes eleccions l'eix nacional serà més important que mai, la qual cosa tira per terra els pitjors auguris que alguns havien fet per erosionar Esquerra i la seva aposta. No només no s'ha espanyolitzat Catalunya, sinó que el catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme i aquest cap a l'independentisme. Allò que al carrer Nicaragua en diuen la “radicalització” de Convergència. El retorn de Corbacho és la pista que el PSC plantarà cara en aquest terreny.
Les interessades inèrcies bipartidistes entren en conflicte amb una simple anàlisi demoscòpica. També contra els pitjors auguris d'alguns, el 28-N no serà un duel CiU en solitari contra el tripartit en bloc. Això és vell, i sembla haver-se trencat. L'última enquesta publicada dibuixa un escenari molt comú del postpujolisme: CiU guanya però necessita pactar, i ERC manté la clau d'un Parlament sobiranista. L'única novetat són les minses expectatives electorals del PSC. El PP i ICV resisteixen bé. El mapa parlamentari, doncs, seguirà sent multicolor (gens bipartidista) i hegemònic en l'eix nacional.
Com diria George Lakoff, no pensis en un Barça-Madrid.