Política

ALFONS LÓPEZ TENA

DIRECTOR EXECUTIU D'OSONA DECIDEIX

«Estem en una democràcia i no es pot posar un morrió a la boca de la gent»

El notari Alfons López Tena, que s'ha abocat a l'organització de les consultes sobiranistes del 13 de desembre a Osona, defensa la legalitat i el dret de la societat civil a organitzar els referèndums al marge de l'administració. Espera que la divisió d'entitats i partits no els perjudiqui

EL VALOR DE LES CONSULTES
Potser hi ha qui pensa des de fa anys que tot el que no faci l'administració no té valor, però ara es demostra que si la gent s'organitza pot organitzar referèndums al marge de l'administració i les seves amenaces
Amb el conflicte obert entre entitats i partits s'ha perdut l'oportunitat d'organitzar les consultes sobiranistes unitàriament i de manera seriosa?
–«Espero que no. Això va començar a treballar-se amb un termini molt breu i era imprescindible començar de seguida, perquè la complexitat és enorme. Durant tres setmanes hi va haver converses entre alcaldes i regidors de Decidim.cat, incloent-hi la CUP, i tota una sèrie d'entitats i plataformes, amb Òmnium fent de pont. Es va arribar a un acord per coordinar el procés que va ratificar un dissabte Decidim.cat, però algunes de les entitats se'n van desmarcar el dilluns. I el problema, que anàvem advertint dia rere dia, era que si no s'arribava a un acord aviat no hi seríem a temps.»
–Vostè n'havia de ser el coordinador i aleshores se'n va desmarcar.
–«No em veia amb la capacitat d'organitzar-ho a tot Catalunya sobre la base del treball voluntari, sense diners i sense acord. A Osona se'ns va plantejar si ho volíem fer per al 13 de desembre. Allà tot és abastable. I ho fem amb una dedicació plena. Això no treu que estiguem en contacte amb persones d'altres municipis i els assessorem telefònicament.»
–Es coordinen, per tant, amb la resta d'entitats que han aplegat algunes plataformes nacionals.
–«Cooperem i col·laborem, però la nostra dedicació exclusiva és a Osona, on hi ha una col·laboració plena entre els partits, des de CDC fins a Maulets, i entitats de tota mena.»
–Sense una organització unitària, serà possible sumar els vots de les consultes del 13 de desembre?
–«Només es podrà fer on es pugui garantir el rigor. És a dir, que només puguin votar les persones empadronades en una localitat i que només ho puguin fer una sola vegada, amb vot secret i totes les garanties. Això sense tenir la llista del cens electoral ni el padró municipal i recollint els majors de setze anys i els que no tenen dret a vot perquè no tenen la nacionalitat espanyola. És a dir, la immigració dels últims anys, cosa que hi afegeix dificultat documental, a banda que són gent que no té costum de votar perquè fins ara no hi ha tingut dret. L'objectiu és que es faci un referèndum al màxim nombre de municipis d'Osona amb el màxim de garanties, complint no ja les normes establertes en la legislació sinó els criteris de bones pràctiques de la Unió Europea i les Nacions Unides, tenint l'administració en contra, sense poder fer servir cap dels seus documents, i sobre la base del voluntariat. Tot això costarà uns 40.000 o 50.000 euros. Compari-ho amb el que costa una campanya electoral.»
–I aquests diners d'on surten?
–«D'aportacions privades. No n'hi ha de cap àmbit públic, ni administratiu, ni de partits. Només d'empreses i de guardioles de persones.»
–Es va adreçar a organismes internacionals, com ara la Comissió Europea o l'ONU, perquè supervisin el procés. N'ha rebut resposta?
–«No. És difícil que ho facin, tenint en compte el poc temps que queda. Volíem que revisessin si la nostra normativa garanteix un sistema electoral fiable, net, transparent, i si ho volien verificar in situ. De la mateixa manera, un cop tinguem tancada la llista de municipis en què es farà referèndum i a quins col·legis electorals, oferirem als partits amb representació a la comarca i amb grup al Parlament si volen nomenar interventors i apoderats.»
–El delegat del govern espanyol va dir que vigilarà les consultes.
–«No és la seva feina. En una democràcia són els ciutadans els que vigilen els governants, no al revés. Si considera que hi ha d'haver algun problema, que vagi als tribunals, en lloc d'amenaçar els ciutadans, com a representant d'un govern autoritari propi d'un tractament de dictadura.»
–Si les consultes no tenen valor legal, només tenen valor simbòlic?
–«No. Tenen el mateix valor que el referèndum sobre la Constitució Europea o el de l'OTAN. El primer valor que tenen és que la gent s'organitza després d'estar molts anys recolzada en l'administració i pren les seves pròpies decisions. El segon és veure que, per molt que el govern espanyol no estigui disposat a autoritzar un referèndum sobre la independència, és possible fer-lo amb garanties, perquè estem en una democràcia i no es pot posar un morrió a la boca de la gent. El tercer dependrà dels resultats i de la participació: tindrà un efecte polític veure si als ciutadans els interessa el tema i què en pensen. Quan la gent vota, sempre té efectes.»
–Però el president espanyol al·lega que les consultes no són legals. Com combat aquest argument?
–«Són plenament legals. Si no, com es va fer el referèndum d'Arenys? Potser hi ha qui pensa des de fa anys que tot el que no faci l'administració no té valor, però ara es demostra que si la gent s'organitza és capaç d'organitzar referèndums al marge de l'administració i les seves amenaces. No hi ha possibilitat d'impedir-ho, perquè és legal.»
–Si la participació és alta i guanya el «sí», qui n'haurà de prendre nota primer?
–«Tots aquells que han de tenir en compte què vol la gent. Perquè en una democràcia les decisions les pren el poble, no els governs. Els catalans ho hauran de fer en primer lloc, els espanyols també, i Europa i els Estats Units. Com a comissió organitzadora, fem campanya de participació. La del «sí» o del «no» toca fer-la als partits i les entitats.»
–La llei de consultes parteix de la realitat que la Constitució reserva l'autorització dels referèndums a l'Estat. Naixerà caducada?
–«No. Quan dins del procés legal oficial hi hagi uns centenars d'ajuntaments que demanin un referèndum, i ho faci el Parlament, i el govern, i per iniciativa popular, l'Estat només podria aturar-ho exercint la violència. Quan això va passar a Montenegro, la Unió Europea va intervenir i va convèncer Sèrbia.»
–Segons els resultats electorals, ara no hi hauria una majoria a favor de la independència...
– «El fet que el PSOE i el PP la neguin però no autoritzin referèndums és un senyal que ja existeix. La del referèndum és una consulta directa sobre una qüestió, diferent del que es vota en unes eleccions.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a