Política

Pressió sobre el PSC

CiU, ERC i ICV traslladaran al Congrés el rebuig frontal a la retallada, mentre que el PSOE l'avala

La federació està abocada a tombar el pressupost de Zapatero

L'impacte de la manifestació és immens, i fulmina la legislatura

La monumental manifestació de dissabte, amb la nova hegemonia del sobiranisme tranquil, ja ha començat a provocar els primers canvis. L'eix nacional de la política catalana que ahir va imposar el poble s'haurà de concretar. I l'escenari sotmet a una gran pressió el PSC. El situa al davant d'una important cruïlla, amb decisions pendents que no poden passar d'aquesta setmana. Dels socialistes depèn a hores d'ara que hi hagi una estratègia catalana unitària al Congrés dels Diputats.

El calendari ha provocat que la sentència del TC i el nou mapa polític català presidit per l'eix nacional hagin irromput en escena quan, dimecres i dijous, s'ha de celebra el debat de política general al Congrés. És un moment molt complex per al president José Luis Rodríguez Zapatero, pel fet que té part de responsabilitat en el desenllaç de la sentència del TC. CiU, ERC i ICV pensen traslladar en forma de resolucions al final del debat el rebuig frontal a la retallada del Constitucional, que precisament el govern espanyol i el PSOE consideren positiva. I s'haurà de veure cap on es decanten els 25 diputats del PSC. Hauran de triar. Un dirigent socialista admet que aquesta setmana serà decisiva per al futur del projecte del PSC.

La situació és més complicada, perquè també se celebrarà un ple al Parlament per valorar la sentència, mig coincidint amb el debat del Congrés i en un moment de redefinició política. Cada partit del govern té, ara per ara, un projecte diferent com a cavall de batalla, i especialment ERC ha de desmarcar-se del tripartit per intentar connectar amb l'independentisme del carrer. En principi, al ple s'haurà de votar una resolució conjunta, però no se sap si això serà possible. “El ple s'havia de celebrar divendres, però després de la manifestació ni tan sols això, no és segur. Ho acabarem de decidir dimarts”, assenyala un membre de la mesa. El president de la Generalitat, José Montilla, està obligat a aconseguir una resposta unitària, i s'hi juga el capital polític. Però són pocs els dirigents polítics que veuen realment possible l'estratègia conjunta, pel fet que al país s'accentuen els projectes nacionals contraposats. La decisió del TC obliga a decantar-se cap a un cantó o l'altre.

Eleccions al setembre?

La sentència i la manifestació de dissabte han fulminat la legislatura. No només hi coincideix l'oposició, sinó que també ho accepten obertament representants del tripartit. Només queda esperar a anar a les urnes per veure cap on vol tirar el país i qui ha de gestionar-ne el futur. Alguns dirigents del PSC ja no és que prevegin eleccions el 24 d'octubre, sinó que fins i tot parlen del 19 de setembre. En aquest cas, Montilla hauria de dissoldre la legislatura el 27 de juliol, i s'estalviaria el ple del Parlament que amb tota probabilitat prohibirà les curses de braus. Un sector socialista no es gens partidari d'acabar la legislatura amb una decisió com aquesta, cosa que al seu parer beneficiaria el Partit Popular. La decisió final, però, correspondrà a Montilla.

El president manté ara per ara una actitud contemporitzadora que s'haurà de veure si evoluciona. Té previst reunir-se en els pròxims dies amb Rodríguez Zapatero per abordar les conseqüències de la sentència i intentar reparar-ne els danys. Però segons lletrats del Parlament això només pot referir-se al títol de la justícia, amb la reforma de la llei orgànica del poder judicial, perquè retallades com la del català a l'escola o la del deure de conèixer l'idioma no són traspassables des del govern espanyol. L'entrevista entre Rodríguez Zapatero i Montilla, que possiblement es farà a Madrid, encara no té data fixada, però es podria concretar després del debat de política general.

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va instar ahir el govern del PSOE a “refer els ponts que la sentència de l'Estatut ha trencat”, aprofitant el debat de política general a les Corts. “Jo crec que hi ha un punt d'unitat de les forces polítiques catalanes per dir conjuntament que s'ha traspassat una frontera que no es podia traspassar, i això posa en qüestió el pacte constitucional i estatutari”, va afegir-hi. Segons Nadal, si l'executiu de Zapatero acusa el PP de ser el principal responsable de la sentència del TC, els socialistes espanyols han de donar “una resposta clara i contundent per refer els punts que la sentència ha trencat”. Joan Saura, conseller d'Interior, es va pronunciar en termes semblants.

La sentència i la manifestació han provocat també una reacció a CiU, que en fa una anàlisi en profunditat. Artur Mas intentarà liderar la gestió de l'escenari creat amb la derrota de l'Estatut, i és conscient que això implicarà estratègies noves. Alguns dirigents pronostiquen que l'aposta que va introduir el líder de CiU a la federació a favor del dret a decidir ara passarà a ser un puntal de la seva política. Serà el punt i a banda definitiu amb el pujolisme.

La gran complexitat d'aquesta nova centralitat del catalanisme de CiU són les negociacions amb el govern estatal, que una part del seu electorat valora especialment. Mas i Josep Antoni Duran han pactat que salvaran la reforma laboral de Zapatero, per no hipotecar més Catalunya i l'Estat espanyol davant dels mercats europeus, però que no hi haurà més acords. El que ha passat els darrers dies aboca CiU a no pactar el pressupost general del 2011. Si pot, Zapatero l'haurà d'acordar amb el PNB. A la federació li és igual que el PSOE hagi de convocar eleccions anticipades. Duran aprofitarà el debat de política general al Congrés per tornar a marcar distàncies amb el líder del PSOE. Li dirà que faci els deures econòmics de pressa i que plegui.

Carles Campuzano, polític moderat de tradició roquista, admetia ahir que el poble que va sortir al carrer aspira a la independència. “Tardarem més o menys, però la tendència de fons va en aquesta direcció”, reconeixia.

LA DATA

14.07.2010
serà l'inici del debat
de política general al Congrés.

LA DATA

24.10.2010
és la data més probable
de les eleccions al Parlament.

LA XIFRA

1.5
milions de persones
van participar dissabte en la manifestació d'Òmnium.

LA XIFRA

1.500
entitats
van donar suport a la gran protesta ciutadana.

Zapatero decideix fer una conferència a Barcelona

Després de mesos de no fer cap acte polític a Catalunya, en part pels recels de sectors del mateix PSC, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha decidit pronunciar una conferència el 23 de juliol a Barcelona. Zapatero ha acceptat la invitació que li va fer un fòrum, i aprofitarà l'acte per exposar la posició del govern del PSOE després de la sentència i de la gran manifestació sobiranista de dissabte.

Les primeres declaracions de Zapatero quan es va conèixer la resolució de la sentència, coincidents amb les de la ministra Carme Chacón, van ser que la considerava “un objectiu complert” i que quedava respectat el 95% del text.

Rajoy i Aznar

El líder del PP, Mariano Rajoy, i l'expresident José María Aznar van celebrar ahir que la sentència del Tribunal constitucional contra l'Estatut hagi deixat clar que “a Espanya hi ha una única nació” i que hi ha “un únic subjecte de sobirania” que són tots els espanyols. Aznar va afegir-hi que cal felicitar el PP “per l'exercici de responsabilitat i per haver alertat sobre la inconstitucionalitat” de l'Estatut. A partir d'ara, segons van apuntar tots dos, cal fer una anàlisi sobre les conseqüències d'un procés que el president José Luis Rodríguez Zapatero ha abordat “amb frivolitat”. Sense parlar-ne directament, Rajoy va culpar Zapatero de la gran manifestació sobiranista de dissabte, i es va oferir a liderar un projecte d'unitat dels espanyols. Rajoy i Aznar van fer aquestes manifestacions en la clausura del campus FAES 2010, que va tenir lloc a Navacerrada. Segons Rajoy, el PSOE ha ofert una imatge deplorable en tot el debat estatutari, perquè “ningú no sap què pensa exactament”. “Els hem sentit dir una cosa i després la contrària, i no sabem si el que fan és jugar amb la gent, intentar eludir les seves responsabilitats o totes dues coses alhora”, va apuntar. Rajoy va subratllar que la sentència contra l'Estatut és una qüestió d'enorme rellevància des del punt de vista de la seguretat jurídica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.