Política

La sentència contra l'Estatut

La reacció dels ajuntaments

Insubmissió local contra el Constitucional ‘in crescendo'

El mes passat, l'Ajuntament del Port de la Selva va obrir la caixa dels trons per expressar el malestar del món local contra la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional (TC). El consistori d'aquest municipi alt-empordanès no es va conformar amb una simple protesta i va fer un pas més fins a declarar-se “moralment exclòs de la Constitució”. La moció, que es va aprovar en el ple per unanimitat, deixava clar que les aspiracions de l'autogovern català no tenen cabuda en el marc constitucional actual després de la resolució de l'alt tribunal, i també posava en qüestió la sobirania espanyola sobre Catalunya. És en aquest context que el Port de la Selva argumentava la seva sortida de la carta magna. “És la reacció del català emprenyat en versió municipal”, exclamava l'alcalde, Genís Pinart.

Ampli suport

Aquesta iniciativa no va ser un foc d'encenalls. A l'inrevés. Poques hores després que el consistori del Port de la Selva donés llum verd al text, Vilafranca del Penedès s'hi va afegir durant la seva sessió plenària. A partir d'aquí, va ser un degoteig constant de poblacions que es van anar excloent de la Constitució. De moment, més de trenta ajuntaments han seguit l'exemple del Port de la Selva, i entitats com ara la Comissió del Centenari de l'Estelada fan una crida perquè aquesta insubmissió s'estengui com una taca d'oli abans de la Diada i s'aconsegueixi “un nombre històric de poblacions sensibles a les llibertats” de Catalunya. El moviment de càrrecs electes, Decidim.cat, també ha donat suport explícit a aquesta proposta.

Però l'exclusió voluntària de la Constitució ha topat amb l'oposició de diversos partits. El PP sempre s'hi ha mostrat en contra, però el govern també va recelar de la posició d'aquests ajuntaments i el conseller Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que la seva actitud era “fora de lloc”.

ERC es posiciona

A les comarques gironines, els socialistes van reclamar expressament als seus regidors i alcaldes que s'oposessin a totes aquestes mocions i que donessin suport a les que simplement es limitaven a defensar l'Estatut i a criticar la sentència del Constitucional, perquè “són integradores i tothom s'hi pot sentir representat”. Enmig d'aquest enrenou municipal, ERC també va instar els consistoris a aprovar un text en què es demana al Parlament que iniciï “un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la independència nacional”. Es tractava del mateix document que els republicans van defensar en el ple que es va celebrar a la cambra catalana després de la sentència del TC.

Alguns municipis que s'han decantat per aquesta opció independentista són Castelló d'Empúries –que també es va declarar “moralment exclòs” de la Constitució–, Solsona, Pardines, Begues, Manlleu, Mollerussa, Viladecavalls, Ripoll i Amer. La Comissió del Centenari de l'Estelada també s'hi ha posicionat a favor.

Però l'empipament d'alguns alcaldes ha traspassat altres fronteres. És el cas del batlle de Calders, Jaume Perarnau, que va declarar-se “alliberat de la fidelitat al rei i la Constitució”. Perarnau explicava que quan va conèixer la sentència va arribar a la conclusió que la promesa de fidelitat a la carta magna, el monarca i l'Estatut que havia fet durant la seva presa de possessió com a alcalde s'havia trencat. “És com aquell que es casa i la dona el deixa. Llavors s'ha acabat tot”, rematava Perarnau. A Sant Pere de Vilamajor van declarar persones no grates els magistrats del TC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a