Política

Tot torna

“Les eleccions per Barcelona són una cosa a banda de les eleccions municipals”, va dir Montserrat Tura en plena precampanya, només divuit dies abans de l'oficial. De la campanya oficial per les eleccions catalanes del 28-N passat, clar. Perquè en aquestes municipals per Barcelona, on ella no ha pogut ser cap del llista del PSC, l'exconsellera ha estat desapareguda en combat just fins a l'últim moment. De fet com la majoria de dirigents del Partit dels Socialistes Catalans.

José Montilla no va assistir ni a l'enganxada de cartell de Jordi Hereu i en plena campanya només s'ha deixat veure a la capital en un acte al Cercle d'Economia, i amb entusiasme totalment descriptible. Miquel Iceta, per la seva banda, ha participat en poc més que un parell d'actes d'Hereu. I en canvi a qui sí que l'equip de campanya ha vist força al seu costat ha estat a Joan Ferran, el de “la crosta nacionalista”. No debades, ell va ser en el seu dia un dels padrins de l'actual alcalde, des de la poderosa Federació de Barcelona del PSC. Ara la divisió entre la federació i la cúpula de Nicaragua és profunda com mai. I només els anticossos que un hipotètic lideratge de l'alcalde de Lleida genera en els homes de Montilla podria apropar posicions entre aquests i Hereu. El dia després d'avui dirà.

Mentrestant, Hereu s'ha cuidat de mantenir alguns ponts amb la seu central de Nicaragua. I això és el gran estrateg i comunicador de la seva campanya: Enric Casas, director de l'àrea d'alcaldia. Publicitari que ja treballava per a l'Ajuntament en temps de Pasqual Maragall, és una de les ments que va estar rere campanyes com el Barcelona posa't guapa, en l'àmbit de ciutat, o el Si tu no vas ells tornen, en l'àmbit de PSC. Ell sempre torna, de fet perquè mai no acaba de marxar. Sempre hi és. Ha estat considerat tradicionalment molt afí a Miquel Iceta, però diu d'ell un gat vell del PSC: “L'Enric té la gran habilitat de saber posar-se sempre de perfil”. És a dir, que d'altres passen i ell va fent. A la sala de màquines. Al comandament de l'indret, per a ser més exactes. Des d'allà ha conduït l'actual campanya d'Hereu, amb suport destacat de Joan Ariza, director adjunt (just per sota de Casas) en publicacions de l'Ajuntament com els suplements informatius per barri que tan sovint ens podem trobar a les bústies. Ariza ha tingut especial cura del món on-line. De fet, tots dos han tingut força cura d'una campanya que ha fet remuntar el seu candidat moltes posicions respecte d'on partia fa tot just unes setmanes i algun mes. Casas, militant socialista, va estar en el seu dia amb Maragall, va ser responsable de la publicitat institucional amb Joan Clos, i finalment va desembarcar el novembre de 2009 com a coordinador de l'àrea d'Alcaldia amb Hereu, “per mirar de posar-hi ordre”, com admeten des de Nicaragua. D'aquí, campanyes com la del Visc a Barcelona o idees com els Jocs Olímpics d'hivern. En bona coordinació amb José Zaragoza, amb el qual manté una bona relació, ha pilotat una campanya d'Hereu on el seu segell s'ha deixat notar per exemple amb l'estratègia de relacionar CiU i PP via la imatge junts de Xavier Trias i José María Aznar. “Quin gol!”, deien eufòrics Casas i el seu equip quan Hereu finalment va mostrar la foto de tots dos l'any 2000, en el debat de TV3. Les retallades i la Barcelona progressista versus el possible pacte PP-CiU. Amb Casas, la soferta apel·lació al “vot de la por” ha tornat. Tradicionalment al PSC li ha funcionat. Avui sabrem si una vegada més haurà marcat tendència entre l'electorat. En moda diuen que tot torna. Veurem.

@toniaira

[email protected]

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.