El PP esquiva l'opció d'una reinserció política de Camps
Ni Rajoy ni Alberto Fabra es comprometen a donar una eixida a l'expresident, absolt en el judici dels vestits
La rehabilitació de Camps alimenta la divisió en el PP valencià entre partidaris i detractors de Fabra
El PSPV-PSOE estudia recórrer
contra el veredicte absolutori
L'expresident espanyol Felipe González s'ha definit a si mateix en més d'una ocasió com el “gerro xinès del socialisme”: ningú vol trencar la peça, però destorba per tot arreu. Una sensació pareguda deu estar experimentant ara Francisco Camps, absolt dimecres per un jurat del delicte de suborn passiu impropi dins de la causa dels vestits. Per paradoxal que resulte, el cert és que l'exculpació de l'expresident de la Generalitat s'ha convertit en un problema per a Rajoy i per a Alberto Fabra, el seu successor. Ningú no sap on col·locar el gerro xinès.
Ahir, tant Rajoy com Fabra van recórrer a l'ambigüitat quan se'ls va preguntar pel futur de Camps. Rajoy, des d'Alemanya, va manifestar que estava “personalment content” amb la decisió del jurat. “Camps va passar una etapa molt dura. A partir d'ara ja veurem què és el que ocorre en el futur, però ell avui és diputat al Parlament valencià. Va guanyar les eleccions no fa gaire temps i, per tant, és una persona que compta en el nostre partit com compta qualsevol altre dirigent. En aquest cas, es tracta d'un dirigent molt important i amb una trajectòria molt coneguda”, va declarar el president del govern espanyol.
Per la seua banda, Fabra, en la mateixa línia, deixava ahir en mans del mateix Camps la decisió de tornar a la política, encara que després aventurava que ben segur que la prioritat de l'expresident serà a hores d'ara “descansar, estar amb la família i llevar-se la pressió”.
Pel que fa a Fabra, quan se li va preguntar si retornaria la presidència de la Generalitat al seu antecessor, va esbossar un significatiu somriure i va respondre: “Camps va fer un gest que el va honorar [al·ludint a la dimissió]. Va renunciar al càrrec voluntàriament i va prendre una decisió lliure. Ell, que té sentit comú, sabrà el que cal fer.”
I el protagonista de tot aquest assumpte, el mateix Camps, va triar dos mitjans afins –Intereconomía i la COPE– per dir-hi la seua, després de negar-se a atendre els periodistes que l'esperaven a l'eixida del Tribunal Superior de Justícia valencià, poc després de la lectura del veredicte. “Era important que cap militant destacat del PP tinguera cap tipus de problema amb la justícia”, va declarar l'expresident.
En la seua breu intervenció en l'emissora dels bisbes, Camps va recalcar la netedat del seu expedient judicial. “No quedarà mai cap tipus de màcula sobre cap president dels valencians”, va subratllar.
L'absolució de Camps ha reobert de retruc la tensió interna en el PP valencià, instigada per aquells que es van sentir desplaçats amb l'arribada de Fabra. L'expresident ha esdevingut un nou argument per als crítics amb el nou inquilí del Palau de la Generalitat, que ja incomoden reclamant la rehabilitació política de Camps.
Mentrestant, en l'oposició, el PSPV, que va exercir l'acusació popular en el judici, no descarta interposar un recurs.