Política

JOAN SAURA I LAPORTA

CONSELLER D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ

«Si el Constitucional toca l'Estatut, haurem de refer el pacte polític amb l'Estat»

Quan hi ha veus que situen com a imminent la sentència del TC, Joan Saura recorda que l'Estatut va més enllà d'una simple llei orgànica i que és un acord entre els dos executius. Si hi ha punts que es retallen, alerta, tots dos governs hauran de resoldre com se'ls recupera

estabilitat del tripartit
Si tots tres partits, cosa que ha passat fins ara, estem d'acord en el finançament i sobre la sentència del Tribunal Constitucional, no veig que hi hagi d'haver eleccions anticipades. En aquests moments no tenim escletxes; no sé si d'aquí a unes setmanes en tindrem
finançament
Marxar de vacances sense l'acord seria insostenible. Crec que n'hi haurà en les properes setmanes
«cas vilaró»
La jutgessa l'arxiva judicialment i nosaltres, políticament. De fet, no havíem obert res
Parlem de finançament. Quin és l'estat de la qüestió?
–«Encara som lluny de l'acord. Certament, coses que s'havien dit que eren innegociables ara es diu que es poden negociar. Es comença a parlar, però no estem davant d'un acord imminent.»
–Què li sembla que Elena Salgado posi damunt la taula els 9.000 milions de Pedro Solbes que la Generalitat ja havia rebutjat?
–«9.000 milions no són acceptables. He volgut veure en les declaracions de la vicepresidenta un cert gir de la seva posició que no eren la xifra màxima. Els hem fet arribar que volem parlar de la xifra i del model, i sobretot el que volem és que Catalunya no quedi per sota de la mitjana. Si no passa això, el govern no dirà que sí.»
–Hi ha acostament en el model?
–«No hi ha hagut avenços més enllà que accepten negociar coses que no volien negociar. Sóc optimista, perquè el president Zapatero necessita aprovar el pressupost de l'Estat, ja que si no significa que hi haurà eleccions anticipades. Els comptes no es poden aprovar si no es dóna resposta a la carpeta catalana. Estem en una posició de molta força, perquè volem que es compleixi la llei, el finançament és absolutament injust, i a Catalunya hi ha un gran consens que necessitem un bon model. I un quart element, conjuntural, és que si el president Zapatero no vol anar a unes eleccions anticipades necessita que, si més no ERC i ICV-EUiA, li votem el pressupost. Crec que en les properes setmanes arribarem a un acord.»
–Dues setmanes com ha assegurat Zapatero?
–«Si arribéssim al final del juliol sense finançament, seria un desastre. El govern estatal no es pot permetre que hagi passat un any del límit i que no n'hi hagi. Espero que el sentit comú i la lògica determinin que en les properes dues o tres setmanes puguem arribar-hi. Marxar de vacances sense acord de finançament seria una situació políticament insostenible.»
–Salgado obre la porta al fet que si algun territori no hi està conforme no signi la reforma; ho veu possible en el cas català?
–«Ho veig políticament inviable. El govern espanyol no s'atrevirà a aprovar la reforma sense Catalunya. Estem parlant d'un nou finançament perquè ho hem posat damunt la taula; totes les comunitats hi guanyaran a partir de la nostra proposta, i el que no tindria sentit és que en quedéssim fora. El que no farem serà signar un acord dolent amb la idea que som els únics que no hi estem d'acord.»
–Què li sembla que el president Montilla rebutgi un front comú contra el PSOE?
–«Crec que en aquests moments ja el tenim. És difícil trobar un element polític en els darrers anys a Catalunya amb tanta coincidència. No només entre les forces polítiques, excepte el PP, que té contradiccions, sinó també entre les sindicals, socials... tots volem un nou finançament. Això toca negociar-ho al govern, que ja ho fa. Si hi hagués un no-acord, perquè no hi haurà un mal acord, caldria que tothom expressés el ‘no'. Estic segur que tindrem un bon acord. Espero que això i la sentència del Tribunal Constitucional treguin de sobre de Catalunya una boira política que ho distorsiona tot.»
–El finançament i la sentència del TC posaran a prova l'estabilitat del tripartit i l'esgotament de la legislatura?
–«La no-estabilitat del govern només es pot produir per discrepàncies internes. Si no n'hi ha, ni el finançament ni la sentència no han de provocar cap problema. El problema seria si amb el finançament un o dos partits diguessin que no. O que arribéssim a la sentència i tinguéssim posicions molt diferents. Si tots tres partits, cosa que ha passat fins ara, estem d'acord, no veig que hi hagi d'haver eleccions anticipades. En aquests moments no tenim escletxes, no sé si d'aquí a unes setmanes en tindrem. En relació amb la sentència del Constitucional, no podem estar tota la vida pendents. El que és important és que no afecti cap tema essencial de l'Estatut: nació, llengua, finançament i bilateralitat, perquè si ho fa tindríem un problema. L'Estatut, a banda d'una llei que s'ha de complir, és un pacte polític entre el govern català i el govern espanyol. Si el Constitucional toca aspectes de l'Estatut, el govern estatal i nosaltres hem de refer el pacte polític per veure quina sortida donem a allò que se'ns ha dit que no. Per exemple, si diu que no es pot fer una determinada cosa perquè hi ha una llei orgànica que ho impedeix, el que s'ha de fer és modificar la llei orgànica. Vam fer un pacte polític, i el Constitucional no pot desdibuixar-lo.»
–Una sortida entre els dos governs?
–«Es tracta d'introduir en la sentència del Constitucional no només la perspectiva jurídica sinó també l'element de pacte polític, de la legitimitat de l'Estatut. No podem simplement dir que la sentència del Constitucional l'acatarem. Hem de refer el pacte polític, i per això vam votar que sí; si no, no ho hauríem fet.»
–Serà a l'estiu?
–«Hi ha veus de Madrid que diuen que la tindrem abans de l'agost.»
–Es compleixen tres anys de l'aprovació de l'Estatut; quina valoració fa del desplegament?
–«L'Estatut, des del punt de vista dels continguts, és importantíssim. Dóna competències que en molts estats federals les regions no tenen, i ha provocat que el model de l'Estat espanyol faci un pas més amunt cap a l'estat federal. El gran dèficit és que per part del govern estatal i molt concretament per part del president Zapatero hi va haver una operació molt tàctica. Davant de la Espanya se rompe del PP, no hi ha hagut l'Espanya que vol el PSOE. Com que ha estat una operació tàctica amb una manca de discurs, això ha fet que les resistències de l'administració espanyola al desplegament de l'Estatut siguin més fortes. No en faig una valoració positiva. Hem assolit alguns traspassos, però fins i tot aquests queden difuminats per rodalies, del traspàs definitiu del qual ara estem pendents.»
–Les tres forces del govern han baixat en les eleccions europees. Quina anàlisi en fan?
–«Totes tres forces d'esquerra continuen sent majoria, i aquesta és una excepció, en general, a tot arreu. Una part del diferencial té a veure amb el cansament i amb la fatiga electoral. El finançament pot haver suposat un desgast per al tripartit. Estic segur que quan hi hagi finançament i tinguem traspàs de rodalies això es recuperarà. I vull dir a la gent que el nostre objectiu és que hi hagi bons acords. No en tenim perquè no volem mals acords.»
–La sentència que condemna els Mossos d'Esquadra pel tema de les imatges de les Corts ha tingut un cert efecte balsàmic sobre el cos, però hi ha hagut indiferència del departament?
–«Indiferència, no. Evidentment respectem la sentència, com totes. Hi havia sectors que creien que la instal·lació de càmeres podia ser il·legal o inconstitucional; la sentència no diu res de tot això, i fins i tot avala aquest procediment. I això també ho valorem. El que avala més el procediment és que han desaparegut les denúncies a les comissaries amb càmeres.»
–Al seu moment, quan es va fer públic, es va fer una roda de premsa en què es va dir que es portava a la fiscalia. Per part del departament es va cometre algun error?
–«Quan el departament va considerar que hi havia actuacions incorrectes, les havia de fer arribar a la justícia. El millor era donar-ho a conèixer a tothom, si no s'hauria filtrat igualment. El que sí que he reiterat és que aquelles imatges no les filtra el departament, malgrat que algú hi insisteixi. I crec que va ser un exercici de transparència, explicar-ho.»
–Li ha passat pel cap parlar amb els agents? Ells diuen que s'han sentit perseguits...
–«La sentència no és ferma, primer. Segon, l'expedient disciplinari intern es va aturar quan va començar el procediment judicial. La sentència condemna tres persones per faltes i n'absol una. Ho haurem de veure quan la sentència sigui ferma. Haig de dir que no s'ha perseguit ningú. Hem fet la feina, hem cregut que hi havia hagut una actuació incorrecta i la sentència, en part, demostra que sí.»
–Va ser l'inici d'aquest procés de desgast de la imatge dels Mossos?
–«Els Mossos d'Esquadra mai no han estat tan ben valorats com ara. I en aquests moments tenim la percepció de seguretat més alta dels darrers deu anys. Certament, hi ha hagut en els darrers mesos tres o quatre sentències rellevants, i possiblement això sí que hi ha influït.»
–La brigada mòbil s'ha convertit en protagonista perquè s'ha qüestionat la seva actuació en les manifestacions d'estudiants, en els disturbis posteriors a les celebracions del Barça...
–«Les actuacions de la brigada mòbil, totes han estat correctes. Només n'hi ha una que no ho va ser, la del 18 de març a la plaça de l'Àngel. La resta han estat correctes. En les celebracions del Barça, algunes coses que no s'havien fet a la plaça de l'Àngel es van fer. Van passar dues hores que els van tirar de tot, van avisar per megafonia repetidament que s'aturessin... Van fer tot el que havien de fer. La reflexió que hem de fer és què passa, per què una persona per celebrar que el Barça guanya la lliga arrenca un semàfor i l'ensenya com si fos un trofeu?»
–En el cas Vilaró, finalment hi ha hagut una sentència que no desmenteix ningú. Però hi ha un informe dels Mossos que posa en dubte la versió de Vilaró, avalada per l'Ajuntament. Donen el cas per tancat políticament?
–«Sí. L'informe no s'ha fet a instàncies del departament, sinó de la jutgessa. Ella l'arxiva jurídicament i nosaltres l'arxivem políticament, perquè, de fet, no havíem obert res.»
–Li queden dubtes?
–«No. Respectem la sentència.»
–Però sí que avala l'informe dels Mossos...
–«La divisió d'afers interns té molta professionalitat i acostuma a fer informes rigorosos. Però no és un informe amb cap decisió política, sinó amb el punt de vista operatiu dels Mossos.»
–Està satisfet de l'operació contra la màfia xinesa de Mataró?
–«Demostra el nivell de preparació i de capacitat de lluita contra el crim organitzat dels Mossos. És l'operació més important que s'ha fet. Està feta des de la perspectiva de l'explotació laboral. S'han detingut més de 70 persones i s'ha pres declaració a més de 450, i volem deixar molt clar que la nostra acció és contra l'explotació, i que posteriorment hem passat el cas a la Policía Nacional. Els Mossos ho han fet molt bé.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.