Política

ENRIC CANELA

PORTAVEU DE DEUMIL.CAT

«La independència és possible»

Barceloní, nascut el 1949, aquest catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular de la UB té un dilatat currículum en la lluita de la causa nacional i independentista. Vinculat a diverses entitats està convençut que és possible que Catalunya sigui lliure.
La independència és possible?
– «La independència és possible. Tot és qüestió de posar-se i de prendre-ho seriosament.»
– Possible sense la voluntat d'Espanya?
– «I tant! Només cal que primer estiguem d'acord aquí dins i després trobar les aliances internacionals necessàries.»
– No es pot fer un referèndum...
– «D'acord, però hi ha dues vies: podem fer una declaració unilateral i a partir d'aquí veure què passa, o bé demanar mitjançant el Parlament el referèndum d'autodeterminació.»
– A la Cambra no s'ho creu ningú. El Parlament ha rebutjat la seva Iniciativa Legislativa Popular...
– «Sí que hi ha partits que s'ho creuen, però no tenen veu. Els partits catalans són profundament constitucionalistes i n'hi ha que no volen contradir les seves direccions. No crec que no hi hagi polítics independentistes a la Cambra, però no es poden expressar. No té sentit que hagin rebutjat la Iniciativa, perquè la Mesa del Parlament no és ningú per decidir sobre la constitucionalitat d'una proposta. S'han negat a discutir-ho i prou.»
– Els crítics d'ERC afirmen que el partit ja no és independentista.
– «No actuen com un partit independentista. Han deixat de ser-ho.»
– I això del referèndum del 2014 d'en Carod-Rovira?
– «És una broma, un titular de diari. No s'ho creu ni ell. Això de voler convertir la gent és un rotllo.»
– La pluja fina?
– «Fa molt que no hi crec; o és gruixuda o res.»
– Ha estripat el carnet de CDC després de 25 anys de militància.
– «No l'he estripat! El guardo. M'he donat de baixa perquè no comparteixo l'acció política de CDC en aquest moment.»
– Cansat del doble discurs?
– «De l'ambigüitat. Sobiranisme sí, independentisme, no; catalanisme... Hi ha gent a CDC que no és independentista i altres que sí, per això fan aquest discurs ambigu, però ha arribat un punt que no es pot seguir així.»
– A Convergència sempre l'ha perduda el pragmatisme, el màxim exponent n'és el President Pujol.
– «Cert. El President Pujol mai ha estat independentista, sempre ha volgut arribar a tenir una situació de bilateralitat amb Espanya, però això s'ha anat esguerrant any rere any. L'Estat de les autonomies ho va ensorrar tot. No pot ser que hi hagi la mateixa bilateralitat entre Madrid i La Rioja que entre Madrid i Catalunya.»
– Unió és el fre sobiranista de Convergència?
– «No. A UDC hi ha tants independentistes com a CDC. A Sobiranisme i Justícia hi ha molts independentistes que són d'Unió. Pot ser un fre Duran, que no és independentista.»
– Serviria per a alguna cosa un pacte CiU-ERC a la Generalitat?
– «Si fos seriós, sí. Veig molt complicat que s'arribi a aquesta fórmula. Els interessos de partit estan per davant dels del país. A més, haurien d'aglutinar més gent, que està fora de la política perquè n'està farta.»
– Ibarretxe va fer un tomb cap a l'independentisme i ara governa el PSE amb el PP...
– «Al PNB hi havia un trencament intern notable. No va quedar-se fora del govern per ser independentista sinó per tenir problemes amb la coalició que governava.»
– Un referèndum per la independència es guanyaria?
– «Crec que sí, però no demà. Amb la situació econòmica i el sentiment que hi ha és possible, però.»
– Ens enviarien els tancs?
– «No, però això s'ha de plantejar en un context internacional. Hem de saber què en pensen els Estats Units i la resta d'Europa.»
– La clau de volta és internacionalitzar les aspiracions?
– «Sí, sí. Això i el treball del Parlament. La societat civil ha de proposar, i els polítics han d'executar.»
– El seu futur està a Reagrupament.cat?
– «No. Aquest partit és una eina magnífica i Carretero fa una gran tasca, però hi ha molta gent que no s'hi veu reflectida. Hi ha gent com Catalunya Acció o Sobirania i Justícia que poden estar lluny de Reagrupament, però tenen coses a dir. Hem d'unir tots els partidaris de la independència; després ja veurem qui és de centre, d'esquerres o de dretes.»
– El català està emprenyat o cansat?
– «Les dues coses. Està fart de queixes, de Madrid, del Constitucional... tot això esgota. En cap cas està perplex, però. El català ja té assumit que no es pot seguir així.»
– Ha arribat l'hora de plantar-se davant la classe política catalana i demanar-los més valor?
– «Estic en aquesta línia. I si els partits no ho tenen clar que expliquin que ja no són ni nacionalistes ni independentistes i ja vindrà algú altre.»
– I mentre Madrid ens guanya per esgotament.
– «I tant! En saben molt, fa molts anys que ho estan fent. Insisteixo, però, que el problema el tenim al Parlament, que debat una llei de consultes que no serveix per a res, perquè per fer un referèndum per la cosa més nímia s'haurà de demanar permís a Madrid.»
– Tenim un Parlament de fireta?
– «Tenim un Parlament de fireta, que no pot prendre grans decisions polítiques. Legislem a partir del que ens deixen unes lleis estatals que cada cop ens donen menys espai de decisió. I a més ens escanyen amb els diners i ens condicionen. Anem enrere.»
– Com tornarà l'Estatut del Constitucional?
– «Quedarà condicionat a la interpretació que en facin els governs de Madrid, com no ens en sortirem amb el tema del finançament. Estàvem millor amb l'Estatut anterior, perquè no els donava l'oportunitat d'interpretar-lo.»
– Qui ens anava millor: Aznar o Zapatero?
– «Aznar tenia una virtut: sabies què deia, no enganyava. El pitjor que pots tenir és algú al davant que no saps per on et sortirà. El PP, dit pels parlamentaris de Madrid, compleix el que pacta. Els socialistes, no.»
– Què en pensa del President Montilla?
– «No el vull de president del meu país perquè no compartim els mateixos objectius, però el menystinc poc. Té molt clares les coses, és treballador, estudia tot el que fa i té habilitat. És millor que molts altres.»
– Quin ambient hi ha a la universitat?
– «No es pot parlar genèricament dels universitaris, són molt diferents segons la facultat. Ara bé, penso que la majoria quan arriben al final de la carrera estan amoïnats per saber què faran. Hi ha ara més consciència política que fa quatre o cinc anys? Sí. Més que fa trenta? No. La universitat no està en ebullició.»
– Caldria que ho estès?
– «Caldria que ho estès tota la societat.»
– Està content del resultat obtingut a Brussel·les amb els 10Mil.cat?
– «Va ser un èxit total. És un referent per a moltes coses. Hi havia més gent manifestant-se allà de la que hi ha aquí algunes vegades..»
– I ara què més toca fer?
– «Aconseguir que hi hagi una candidatura forta i que el Parlament sigui quan més independentista millor.»
– Com es fa?
– «Parlant amb uns i altres; establint ponts de diàleg.»

k

La versió llarga de l'entrevista a www.elpunt.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a