Sobirania i recursos
reflexió El conseller de Territori, Lluís Recoder, diu que Catalunya gestionaria “molt millor” les infraestructures si fos independent economia Admet, però, que també s'han fet coses malament al país, ja que “s'han de poder pagar”
L'Estat acaba d'adjudicar obres per 98 milions més per al TAV gallec
“Lo que pasa por ahí, todo pasa en mí.” És un petit fragment de l'himne de la Comunitat de Madrid, tot just compost el 1983, que el conseller de Territori, Lluís Recoder, va llegir ahir a Prada per iniciar la seva reflexió al voltant de la pregunta que es formulava en el marc del debat plantejat per la Universitat Catalana d'Estiu: A què cal que respongui una política d'infraestructures? I la resposta de Recoder va ser contundent: “Per gestionar bé necessitem sobirania i recursos.”
La seva al·lusió folklòrica inicial, en tot cas, tampoc era gens gratuïta, ja que resulta prou significativa per il·lustrar que “hi ha molta ideologia al voltant de les infraestructures”, que és el que al cap i a la fi volia exposar. I l'espanyol n'és un dels exemples més clars a Europa, amb la implantació al segle XVIII d'un model radial amb base a Madrid que encara perdura avui. Sense anar gaire lluny, tot i la crisi, l'Estat ha adjudicat aquesta setmana un nou contracte d'obra per valor de 98 milions, i n'ha tret a licitació un altre per 6 més, per al TAV Madrid-Galícia, perquè sembla que “sí que hi ha recursos”.
“El fet que tingui un aeroport com el que té a Barajas, o que sigui l'estat europeu amb més quilòmetres de TAV tot i que té una quarta part dels passatgers d'Alemanya, té un substrat ideològic important”, va reflexionar Recoder, que tampoc es va oblidar del sistema portuari, l'únic d'Europa que està centralitzat. “Els ports de Tarragona i Barcelona –dels pocs a l'Estat que tenen superàvit– no tenen llibertat per fixar taxes en competència amb altres de França o Itàlia, sinó que han de contribuir a l'equilibri del conjunt”, va lamentar. Igual que fa Catalunya, doncs, han d'ingressar els guanys en una caixa comuna, de la qual sempre en torna menys.
Partint d'aquesta base, doncs, i si es considera que les infraestructures més estratègiques a Catalunya són en mans d'aquest mateix estat, no per òbvia és menor la conclusió que havia extret el conseller abans davant dels periodistes: una Catalunya independent “segur” que gestionaria millor les seves infraestructures. “Pitjor de fet és impossible, per poc que ens hi esforcéssim ho faríem molt millor, per descomptat”, va reblar.
No només amb la sobirania, això sí, se solucionarien els problemes del país. El discurs de Recoder tampoc va defugir els errors que el govern català ha comès en projectes que depenen d'ell, sobretot a l'hora de subestimar-ne els costos. Per exemple, les hipoteques de decennis amb peatges a l'ombra en diverses autovies, i l'L9 del metro, dissenyada amb uns estàndards de qualitat excessius que van fer gastar 31,5 milions en una sola estació. “Les infraestructures també s'han de poder pagar, ja que en un horitzó de sobirania fiscal algunes que ara hi ha planejades tampoc les podríem afrontar”, va dir el conseller. I aquí, indica, a banda d'un component d'equilibri territorial, cal destriar quines són més estratègiques i invertir en les que poden tenir “un major retorn econòmic”. En cas contrari, seran insostenibles. I el país, també.
Fronts oberts per rebaixar peatges
El s peatges són l'altre gran front de discòrdia obert entre governs. El català denuncia que l'estatal ha incomplert el seu decret del 1999 que obligava a revertir a la Generalitat, per donar bonificacions, una part dels impostos a les concessionàries, ja que no ha pagat 41 milions dels dos últims anys. Recoder, a més, va lamentar que l'Estat es negui, com reclama la Generalitat, a aplicar l'eurovinyeta als camions i a introduir algun peatge per garantir el manteniment de tota la seva xarxa viària, incloses les autovies ara gratuïtes. El govern, a més, demana la creació d'un fons de rescat que ajudi a igualar i abaixar, en el cas català, els peatges. Mentrestant s'està negociant “en silenci” amb les concessionàries pròpies per mirar d'unificar i reduir el cost dels peatges catalans, amb un nou sistema de bonificacions.
L'“agressiu” trinomi de Barajas
El conseller va ser molt crític amb el model de gestió del Prat que planteja ara l'Estat, que menysté les administracions catalanes. “Plantegen un òrgan de coordinació que reunirà molta gent de tant en tant i ens informarà, és una presa de pèl”, va denunciar, tot lamentant que “al lloc on es prenen les decisions, Catalunya no hi serà”. Recoder, que manté la demanda del traspàs dels aeroports catalans, advoca per “trencar el trinomi tan agressiu” (Foment, Aena i Iberia) que hi ha contra el Prat per potenciar Madrid, i denuncia que l'Estat encara és, a través de Bankia, el principal accionista d'una Iberia que ha marxat de Catalunya just quan convé apostar pels vols transoceànics. “Cal connectar directament amb mercats que són clau per al nostre futur”, demana, sobretot els d'Extrem Orient.
Plans i greuges ferroviaris al Prat
Recoder va criticar també el projecte de l'anterior govern català per construir una gran estació intermodal al nucli del Prat de Llobregat, que havia de ser un nexe entre diverses línies de metro, rodalies i el TAV. “Hi ha el projecte fet, però costa més de 100 milions, i ni l'hem posat a licitació ni l'hi posarem”, va avisar el conseller. Per a ell, “al Prat no aporta res, fins i tot té més sentit al Vallès, però sí a l'aeroport”, va defensar. El problema és que aquí el més calent és a l'aigüera perquè depèn sobretot de l'Estat. Així, mentre que a Barajas ja hi arriben rodalies, metro i el TAV d'aquí a un parell d'anys, a Barcelona només el metro, que depèn de la Generalitat, està en obres i la resta no està iniciat ni, en el cas del TAV, tan sols previst. “Les dades d'inversió són tan contundents que no tenen ni resposta”, va lamentar Recoder.
Recuperar la línia de Puigcerdà
La Generalitat no ha abandonat la idea de revitalitzar la línia de Puigcerdà per a connexions internacionals, fins i tot per a trajectes turístics entre Barcelona i Tolosa. Si més no, així ho va afirmar ahir, a preguntes dels participants en la Universitat Catalana d'Estiu, Recoder, que va exposar que en principi es pensa en els passatgers i potser “algun dia també” en les mercaderies, tot i que els experts desaconsellen aquesta opció pels grans desnivells i els radis tan tancats que hi ha. El conseller, que va indicar que si no s'havia tancat la línia havia estat per “necessitats de Defensa”, va denunciar que avui la via –única a partir de Granollers– està “en una situació lamentable, fruit d'un abandonament històric”. “El servei ara no és fiable, i és un exemple més de la mala gestió estatal”, va lamentar.
