Política

Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?

Les estructures productiva i demogràfica de Catalunya garanteixen la sostenibilitat de les prestacions, segons els experts

La recuperació del dèficit fiscal permetria incrementar les pensions en un percentatge raonable d'un 20%

Europa, més preocupada per la situació en què quedarien les percepcions de la resta de l'Estat

Què passarà amb la meva pensió? Si no la primera, és una de les preguntes recurrents en tota conversa sobre la independència de Catalunya. El tema preocupa perquè, de moment, la caixa comuna depèn completament de Madrid.

La professora Marta Espasa, del departament d'hisenda pública de la UB, recorda que en el capítol de la Seguretat Social, segons les dades que van del 2006 al 2009, Catalunya va registrar superàvit cada any, tret del 2009, just després del debut de la crisi, en què hi van faltar 1.256 milions, un 0,64%. El mateix any, però, a l'Estat (descomptant Catalunya) el dèficit va ser molt més gran, en termes absoluts, òbviament, 21.966 milions, però sobretot en termes relatius, ja que la quantitat va representar un 2,56% del total. Espasa remarca que les pensions “tenen menys a veure amb la demografia que amb l'estructura productiva i les cotitzacions”, que són clarament favorables a Catalunya.

El superàvit recurrent el confirmen molts altres experts, com els professors de la UB Emili Valdero i Elisenda Paluzie, que l'han difós aquests dies en diversos mitjans, i hi ha estudis com el que Espasa mateix va fer junt amb Núria Bosch per a la fundació Catdem. També des d'EADA, el professor Joan Tarradellas apuntala la viabilitat de les pensions a Catalunya recordant que “el volum certificat del dèficit fiscal actual, uns 16.000 milions, equival a les pensions dels catalans, que en un país independent podrien veure incrementada la seva prestació de manera raonable en un 20%”.

Per Tarradellas, a la vista dels últims saldos de la Seguretat Social, a Europa “preocupa més la situació en què quedaria la resta de l'Estat”. Segons un estudi de Fedea, nou comunitats autònomes són deficitàries i no podrien pagar aquestes prestacions, “i les netament aportadores no podrien sufragar els dèficits”, subratlla l'acadèmic.

El professor d'EADA és taxatiu amb aquest tema: “Catalunya té una indústria potent, unes exportacions diversificades i, un cop independents, disposaríem d'un dèficit fiscal amb un clar efecte multiplicador.” Aquest cercle virtuós provindria de l'estímul del consum intern que generarien els increments en les pensions i en la descàrrega cap a les empreses, que, amb una fiscalitat menor, podrien generar més feina.

Finalment, Espasa recorda que en la repartició del Fons de Reserva de la Seguretat Social “es podrien aplicar criteris basats en el percentatge del PIB, la població o les inversions que s'hagin fet (18%, 16% i 14%, respectivament”). En el cas de Txèquia i Eslovàquia es va aplicar el criteri poblacional, recorda Tarradellas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a