Política

Catalunya quedaria fora de la Unió Europea?

La UE no vol una altra Noruega

L'adhesió de la Catalunya independent es faria per la via ràpida perquè ja aplica la legislació comunitària i és un contribuent net

Les pressions espanyoles fan callar Durão Barroso, però Brussel·les ja fa informes jurídics per preparar l'ampliació interna

La independència es pren, no es demana a Madrid però tampoc a Brussel·les. A la Unió Europea no l'entusiasma precisament la possibilitat d'una secessió i no farà res per facilitar-la, però si es produeix s'assegurarà que Catalunya no es converteixi en una altra Noruega, un país ric que es queda fora del club, i evitarà el fracàs que representaria que el mapa d'Europa s'empetitís. L'Estat català no formaria part automàticament de la UE i hauria de negociar-ho en l'àmbit internacional, però el seu reingrés es faria per la via ràpida (si Espanya no ho boicotegés n'hi hauria prou amb una de les habituals cimeres de matinada a Brussel·les), perquè ja aplica la seva legislació i, de fet, continuaria sent un contribuent net.

Les pressions espanyoles han fet callar la Comissió Europea, que en les darreres setmanes havia parlat obertament del futur encaix d'una Catalunya independent a la UE. Les queixes rebudes del govern del PP i d'alts càrrecs espanyols a Brussel·les, començant pel mateix eurocomissari Almunia, han provocat malestar i una guerra interna a l'executiu de Durão Barroso. Els seus portaveus han rebut l'ordre d'ignorar la manifestació de la Diada, mirar cap a una altra banda i limitar-se a respondre “no comment” sense interferir ni fer cap especulació sobre la possibilitat d'una secessió. Però a Brussel·les ja hi ha corredisses i es comencen a fer estudis jurídics sobre una ampliació interna amb Escòcia o Catalunya. Precisament aquesta setmana, CiU, ERC i ICV han demanat a Brussel·les que fixi un full de ruta clar, democràtic i transparent, amb les passes que haurà de fer el nou estat català per quedar-se a la Unió. Els euròcrates consultats reconeixen que “el període entre la independència i l'adhesió com a membre de ple dret seria molt curt perquè el dret comunitari, la legislació europea, ja s'aplica al 100% a Catalunya”. Brussel·les només hauria de “verificar” que les institucions d'aquest nou estat independent “compleixen els principis bàsics de la UE de respecte de la democràcia i de l'estat de dret i protecció de les minories”.

Durant aquest període de transició, no hi hauria cap mena de restricció a la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals, perquè el Tractat de Schengen continuaria aplicant-se –no només per als set milions de catalans sinó sobretot per als 493 milions d'europeus que no poden perdre els seus drets a Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a