Política

La Catalunya independent quedarà fora de l'euro?

L'estat català mantindria l'euro i seria la tercera economia més internacionalitzada del món i la quarta més rica de la UE

Les 4.000 multinacionals instal·lades a Catalunya no en permetrien l'expulsió i si als socis del centre i el nord els fessin triar farien fora la ineficient i jacobina Espanya

Brussel·les ja no pregunta ‘què', sinó ‘quan'

Ni la pesseta, ni els croats abolits pels decrets de Nova Planta, ni els florins d'or d'Aragó de Pere III el Cerimoniós, ni els quaterns ni tampoc les monedes emporitanes del segle V aC. La Catalunya independent no hauria de recuperar cap moneda ni inventar-se'n una de nova i podria mantenir l'euro, tot i les amenaces espanyoles. Les 4.000 multinacionals que hi ha instal·lades avui al país no en permetrien l'expulsió i, de fet, si als socis del centre i del nord d'Europa els fessin triar, encara farien fora la ineficient, autàrquica i jacobina Espanya. “La pregunta que em fan a Brussel·les ja no és «Què feu els catalans?», sinó «Quan ho fareu?»”, assegura l'eurodiputat Ramon Tremosa.

L'estat català seria la tercera economia més internacionalitzada del món i el quart país més ric de la Unió Europea en PIB, calcula el Cercle Català de Negocis. Fins i tot sent víctima d'un boicot comercial espanyol es mantindria en el top ten, en la setena posició del rànquing mundial d'exportacions en termes relatius, per sobre d'Alemanya. “Small is cute, sexy and successful [o al pot petit hi ha la bona confitura]”, defensa un estudi de la Universitat de Harvard. I és que els estats petits són més viables econòmicament, “tendeixen naturalment a obrir-se al comerç”, a exportar més que els grans, “són més hàbils per adaptar-se als canvis dels mercats i especialitzar-se i internacionalitzar els negocis”, i sovint destaquen en “innovació”, defensa l'economista gal·lès Adam Price.

Segons el Banc Mundial, les exportacions dels socis petits de la UE (els de menys de quinze milions d'habitants) han crescut un 50% entre el 2000 i el 2008, mentre que els grans no han passat del 35%. Vuit de les vint economies més competitives del món tenen una població similar a la catalana, com ara Suècia (9 milions d'habitants), Àustria (8), i Finlàndia, Dinamarca i Noruega (5). I Suïssa (8) té més premis Nobel per càpita que cap altre país i té tres universitats entre les deu millors del món. “Les petites nacions juguen amb avantatge en els mercats internacionals: l'eficiència econòmica requereix especialitzar-se en pocs productes i serveis i sovint ocupen vetes de mercat que són massa petites per a les grans nacions”, subratlla el premi Nobel d'Economia 1992, Gary Becker.

Fins i tot si Catalunya quedés fora de la UE, “podria decidir unilateralment continuar utilitzant l'euro com a moneda de curs legal o arribar a acords amb la Unió Monetària Europea per oficialitzar-ne l'ús, com han fet Andorra i Mònaco”, explica el doctor en economia i expert en política de la competència i regulació econòmica Lluís Saurí. “En aquest cas, però, Catalunya estaria renunciant a tenir política monetària pròpia”, adverteix. També el Vaticà, Liechtenstein i San Marino, i Montenegro i Kosova fan servir l'euro tot i no formar part de la Unió (en total són tres milions de persones).

“Catalunya no tindria cadira en la direcció del BCE, però de fet Espanya ara ja tampoc en té”, recorda el professor d'economia política de la London School of Economics Joan Costa Font. El ministre català de Finances tampoc no podria participar en les reunions de l'Eurogrup i l'Ecofin a Brussel·les fins que Catalunya no reingressés a la UE.

Saurí adverteix que “un nou estat català assumiria part del deute públic espanyol i hauria de finançar-se autònomament”, perquè no tindria “accés als mecanismes de rescat financer que s'han anat establint els últims anys a la UE” i “el BCE no intervindria en els mercats com fa per a Espanya o Itàlia”.

Ús ‘de facto'

També el professor d'economia mundial i relacions internacionals de l'IESE i de la UIC Víctor Pou assegura que “en l'ínterim”, mentre negocia la seva adhesió a la UE, “Catalunya podria seguir utilitzant l'euro de facto”. “Tornar a la pesseta”, que de fet va ser una moneda catalana fins al 1868, any en què va ser adoptada a tot l'Estat, “seria molt complicat; l'euro és irreversible”, insisteix Pou.

“Una Catalunya independent presentaria un perfil econòmic molt més atractiu que l'Espanya actual als ulls dels millors socis de la zona euro”, augura el professor. Saurí considera que “l'impacte de la independència en els fluxos comercials amb l'estranger no dependria tant de la pertinença a la Unió Europea com de l'adhesió a l'Espai Econòmic Europeu: Noruega i Suïssa, per exemple, han liberalitzat el comerç amb la resta de països europeus sense necessitat de pertànyer a la UE.” El doctor en economia per l'Institut Universitari Europeu avisa que “caldria assegurar l'accés de Catalunya al mercat comú europeu per garantir que els costos del comerç exterior no augmenten”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a