El càncer s'estén entre els líders de Sud-amèrica
Santos entra a la llista de presidents del subcontinent afectats per la malaltia
L'operació al cap colombià es fa a dues setmanes de l'inici del diàleg de pau amb les FARC
“Afortunadament, el càncer s'ha descobert a temps”, deia ahir el president colombià, Juan Manuel Santos, tot mirant a càmera i acompanyat per la seva dona, en el mateix escenari on dies enrere havia explicat que s'havia pactat l'inici de les negociacions de pau amb la veterana guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
El mandatari sud-americà serà operat avui a Bogotà d'un tumor a la pròstata, una lesió “localitzada” que només exigeix anestèsia local i per la qual Santos no haurà de seguir tractament de quimioteràpia, segons precisava el seu metge personal, Felipe Gómez, que disposa de tres experts nord-americans com assessors. Un cop intervingut, el president colombià “reprendrà les seves funcions en uns dies” perquè la seva salut “és excel·lent”, hi afegia el metge.
El missatge oficial era ben clar: l'estat de salut de Santos no és greu, tan sols haurà d'interrompre la feina durant un breu període i la inclusió en
la llista de mandataris llatinoamericans afectats pel càncer serà només circumstancial.
Converses de pau
Les conseqüències que aquesta operació es faci quan falten dues setmanes perquè es constitueixi la mesa de diàleg amb la guerrilla de les FARC, prevista inicialment pel 8 'octubre però que s'ha ajornat fins al 15 d'octubre a Oslo, encara no han estat valorades per part de l'executiu colombià. Ahir, l'atenció se centrava en el fet que el càncer és una qüestió d'estat en els països de l'Amèrica del Sud, on, sense trobar-hi explicacions racionals, s'ha convertit en una notícia malauradament freqüent.
Caps d'esquerres
Primer, va ser la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, que va patir un càncer limfàtic el 2009, que va ser tractat a temps, un fet clau en la seva recuperació. Un any després, li va tocar a l'aleshores president del Paraguai, Fernando Lugo, que tenia un limfoma a la cuixa, que va ser curat gràcies a tres mesos de quimioteràpia.
La malaltia de l'expresident del Brasil Inácio Lula da Silva es va saber el 29 d'octubre del 2011. “La gent no sap què és pitjor, si la quimioteràpia o la radioteràpia. Per a mi, les dues són un desastre, les dues arrasen”, deia Lula un cop es va curar de la malaltia, i amb divuit quilos menys. Mentre Lula anunciava que s'havia curat, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, que diumenge que ve es juga la presidència en uns disputats comicis, lliurava la seva pròpia guerra. La seva malaltia és la que ha tingut més impacte al subcontinent i fins i tot va córrer el rumor que havia mort.
En la seva lluita contra el càncer, que tenia lloc al mateix temps que seva homòloga argentina, Cristina Fernández de Kirchner, era intervinguda d'un tumor al coll que al final era benigne, Chávez va llançar la hipòtesi que els EUA podien ser al darrera d'una estranya conspiració per eliminar “els presidents progressistes de la regió”. Chávez recordava que entre els que no l'havien patit hi havia el colombià Álvaro Uribe i el xilè Sebastián Piñera, tots dos, polítics de dretes.